Plató, Descartes, Mill I Nietzsche

Plató
El pensament de Plató
La filosofia platònica té una clara finalitat política derivada del seu desencantament en els sistemes polítics -la democràcia i el govern dels Trenta Tirans-.
Les preocupacions de caràcter polític o social de Plató faran que el filòsof s’interrogui sobre la realitat, el coneixement, l’ésser humà, l’ètica...
Per tant, Plató comença a indagar sobre què existeixrealment (ontologia o teoria de la realitat) i què cal fer per assolir el coneixement (epistemologia o teoria del coneixement).

Antecedents
Què podem conèixer a través de la raó que no canvia i que, per tant, no es troba en el món material? La resposta segons Plató la tenien els pitagòrics: les matemàtiques. Tanmateix aquestes no podien respondre a l’intenció política i social de Plató.

LesIdees platòniques
Per a Plató, a diferència de Sòcrates, les Idees existeixen per si soles i són independents dels éssers particulars. Les Idees platòniques són eternes, immutables, úniques i immaterials.
Tot el que existeix en el món sensible és el que és perquè és una còpia, una participació de les Idees. Per exemple, la idea de Bellesa no depèn dels objectes materials, sinó que és anterior aaquests ja que el coneixement que tenim és el que ens permet dir si tal cosa és bella o no.

Dos nivells de realitat
Plató estableix un dualisme ontològic a partir de dos tipus de realitats: les Idees i els objectes materials i negarà que aquests tinguin autèntica realitat ja que són simples imitacions de les Idees i sense aquestes no existirien.

Plató reconeix l’existència, com a Idees, delsvalors ètics, polítics i estètics, dels objectes que s’ocupen de les matemàtiques i fins i tot, dels éssers naturals i els seus atributs. També acaba acceptant en els últims diàlegs l’existència de tot allò imperfecte com ara la injustícia.

On són les Idees? (Plató també anomena a les Idees morfé) En el món de les Idees, model perfecte pel qual no podem ascendir pels sentits sinó per laintel·ligència.
Plató sosté en el seu diàleg Timeu que el responsable del món físic va ser el demiürg ( déu creador, és etern i existeix des de sempre i va servir-se de les Idees per modelar la matèria originària. És aliè a la religió o moral).

Teoria del coneixement (+ esquema)
Plató reconeix dos nivells de realitat; el món intel·ligible i el món sensible, que porten a la distinció de dos graus deconeixement: ciència o saber (episteme) i opinió (doxa).
* La ciència és l’autèntic i vertader coneixement i, per tant, s’ocuparà de les autèntiques i vertaderes realitats: les Idees.
* L’opinió tractarà de les canviants realitats del món físic: els objectes sensibles.
L’opinió es subdivideix en la creença (pistis), que es basa en els objectes sensibles i l’imaginació (eikasia), en lesimatges d’aquests.

* Hi ha dos tipus distints de ciència: el coneixement discursiu i l’intuïtiu els quals només són possibles a través de la intel·ligència.
* El coneixement discursiu s’ocupa de les idees matemàtiques i necessita l’ajuda d’imatges sensibles.
* El coneixement intuïtiu, que s’ocupa de la resta d’Idees i no necessita els sentits.

L’ordre de la realitat: la Idea del BéEn el món de les Idees no totes tenen la mateixa categoria. Tenen un ordre anomenat Bé per Plató. El Bé és la idea suprema que otorga realitat i sentit al món intel·ligible i, en conseqüència, al món material.
Per sota del Bé es situen les Idees estètiques –justícia, veritat, bellesa- i en un nivell inferior trobem els conceptes matemàtics, després les idees d’objectes i per últim el mónsensible.

Teoria de la reminiscència: conèixer es recordar
Per Plató quan “coneixem” el que estem fent es recordar. La nostra ànima ja existia, abans d’encarnar-se en un cos, en el món intel·ligible on va conèixer les Idees.
L’ànima, que resideix en el món de les Idees, quan retorna al món sensible s’oblida d’elles i a través de la percepció sensible dels objectes materials, l’anima va recordant...