"Por una antropología de las emociones" David Le Breton, Recensión (Català)

Recensió de l’article “Por una antropología de las emociones” de David Le Breton

Resum de l’article
La pretensió de comprendre el món emocional d’una manera quantificable i científica és un camí sense sortida segons Le Breton. La quantitat d’informació omesa per part dels naturalistes evidencia la poca credibilitat dels seus estudis i teories, que son fortament refutats per l’autor posantles emocions com a producte de la cultura, la societat i l’individu, tant mitjançant exemples basats en experiències reals com en desenvolupaments conceptuals amb un objectiu: desmuntar els arguments naturalistes en pro d’una observació i avaluació culturalista, que defensa la identitat de les societats a través de la influencia cultural que aquestes exerceixen sobre l’individu i viceversa.Exposició d’aspectes crítics i reflexions
Naturalisme
En el camp de les emocions, el naturalisme obvia la major part de la informació i de les fonts a causa de l’ànsia de quantificar, enumerar i mesurar. La pretensió de crear una mena de “Sistema Internacional” de les emocions condueix l’estudi del naturalista cap a la superficialitat i la “desnaturalització” de l’emocional, extraient patronsclarament inestables i d’una fiabilitat altament dubtosa.
Com defensa Le Breton, “l’emoció no te realitat en sí mateixa..., no es la naturalesa de l’home la que parla en ella” i afegeix “L’emoció és una emanació social relacionada amb circumstàncies morals precises i amb la sensibilitat particular de l’individual...”1.
En la seva envestida contra el pensament naturalista, compren com a greu errord’aquesta perspectiva el posicionar el simbolisme social com a un residu de l’expressió emocional. Sense aquest simbolisme social, l’expressió emocional és invertebrable. Sense una comprensió social de l’emocional, l’home no pot expressar la seva afectivitat ni interpretar les emissions afectives d’una manera coherent i intel·ligible per la resta dels individus.
Comunicació d’Emocions
Sil’expressió d’emocions és una eina de comunicació, com pot ser que no tingui ple contingut social. El llenguatge que emprem per relacionar-nos forma part de la nostra cultura. Si les emocions estan modelades per el llenguatge, podem deduir que estant esculpides pel nostre aprenentatge cultural i la nostra individualitat, fent de cada una d’elles una mescla irrepetible.
Individualitat i Desenvolupament dela Comunicació Emocional
Si comprenem que cada esser humà té el seu propi llenguatge íntim i compatible amb el llenguatge social del seu context, entenem que cada ésser humà és únic, és a dir, es una unitat de consciencia independent i indivisible.
Analitzem què li atribueix aquesta individualitat. L’individu te un raciocini propi, és a dir, un convertidor d’estímuls propi i únic. Rep unestímul, el processa, genera una resposta, la considera i es comporta amb el seu entorn, generant més estímuls. Seguint aquest mateix sistema plantejat per William T. Powers a Behavior: The Control of Perception2 podríem provar d’establir la mecànica de la transmissió d’emocions. Anem a intentar plasmar-ho al paper:
La Comunicació Emocional consta, a grans trets, dels següents elements:
SenyalEmocional: Senyal que conté informació amb càrrega emocional. Aquest senyal pot presentar-se en qualsevol forma de comunicació que permet-hi la transmissió d’emocions.
Emissor (Actor): Individu que emet el “Senyal Emocional”.
Receptor (Públic): Individu que rep el “Senyal Emocional” i l’interpreta.
Canal Empàtic: Vincle establert per i entre Emissor i Receptor que permet en major o menor grau, lacirculació del Senyal Emocional. Condiciona tant la emissió com la recepció.
Context: Espai físic i sensorial on es desenvolupa l’acte de “Comunicació Emocional”
L’Emissor o actor exterioritza determinades emocions en forma de Senyal Emocional mitjançant un llenguatge identificable pel Receptor. L’Emissor coneix la emoció que vol transmetre perquè l’està experimentat o sap simular aquesta...