Pr Ctica 4 Resum Introducci A La Lectura Dels Trobadors

INTRODUCCIÓ A LA LECTURA DELS TROBADORS

La poesia trobadoresca dels segles XII i XIII té tres factors que la diferencien de la poesia culta llatina, de l’èpica i de la lírica popular, que són: s’expressa en llegua vulgar, per ser entesa per tots; i és lírica i és obra d’individus coneguts. Anomenem lírica trobadoresca als 2542 composicions escrites en llengua romànica (provençal), de tres-centscinquanta poetes coneguts i anònims que tenen el nom de trobadors. Està dividida en entitats polítiques i senyorius amb una base idiomàtica comú que permet els trobadors col·laborar en una mateixa literatura, expressada en una mateixa llengua, que s’estén a terres veïnes com Itàlia i Barcelona. La llengua dels trobadors ofereix una homogeneïtat per damunt de les varietats dialectals de la zonalingüística a la qual pertany cada poeta. És una espècie de koiné, és a dir, va adquirir la flexibilitat suficient perquè es pugui cantar davant d’auditoris de diferents ciutats, adaptant-se a un patró lingüístic únic amb nombroses alternatives en les seues formes gramaticals, el que dóna llibertat al poeta i fa que hui dia trobem solucions fonètiques diverses.

Les poesies dels trobadors hanarribat a nosaltres gràcies a còpies inserides en cançoners dels segles XIII i XIV. Existeixen 95 cançoners provençals que suposen un treball acurat de copista constituïts per la tradició indirecta, és a dir, per cites de versos o estrofes de trobadors que es fan en tractats de gramàtica o de preceptiva, o en determinades obres literàries o als poemes “amb cites”, freqüents en la literatura catalanadels segles XIV i XV. Els cançoners són molt rics i a vegades transcriuen obres narratives i en prosa. Poden ser de mà italiana, llenguadociana, catalana o provençal. En alguns cançoners, les poesies d’atribució dubtosa apareguin transcrites al final; els problemes d’atribució són freqüents, greus i a vegades no tenen solució. En alguns manuscrits que van proveïts de taula, ocorre que una mateixapoesia es adjudicada a un trobador en el text i a altre a la taula, algunes cançons no transcriuen les poesies íntegres només unes poques estrofes de cada una, (generalment la primera). I en altres, el text va acompanyat de la notació musical de les poesies, el que constitueix un conjunt de 256 melodies trobadoresques conservades. Els cançoners existents són un resto de tots els que van haverd’existir. La seua conservació es deu més o menys a l'atzar.

En la lírica trobadoresca no té sentit plantejar el problema del fenomen de l'escriptor que escriu. Es pot acceptar que un cantar de gesta es va poder fer sense escriure’l abans, però una poesia trobadoresca ben mesurada i rimada amb música no es pot improvisar, encara que, en la poesia popular sempre han existit poetes capaços de compondreimprovisant. El normal, és que el trobador escriba corregint-se, repassant, combinant amb cura l’estròfica i evitant errors. La creació d’aquesta literatura es feia en tauletes de cera (que era l’esborrany), que després es traslladava en net al pergamí anomenat autògraf. Alguns cançoners van acompanyats amb miniatures que mostren actituds joglaresques, i donen una idea aproximada de com vestirien.

Eltrobador (que ve de la paraula trobaire i significa creador) és qui compon poesies destinades a ser difoses mitjançant el cant, és a dir, són poesies per a ser escoltades, no llegides. La lírica provençal dels segles XII i XIII està integrada per uns tres-cents cinquanta trobadors coneguts, de diversa condició social, la qual no és tinguda en compte en les relacions entre uns trobadors i altres,però, és preciso fer una distinció entre trobadors professionals i trobadors que utilitzen la poesia com a complement de la seua personalitat: el professional, viu del que rep del públic, i el no professional, fa poesia per plaer, no viu d’aquesta . S'anomenen trobadors per la seua intenció del cultiu de la poesia provençal. La poesia trobadoresca s'inicia amb tres grans senyors: Guilhem de...