Psicologia de la educación

Psicologia de l'educació: Apunts finals.
Aprendre consisteix construir els coneixements a partir de la relació entre la nova informació i la que ja havíem adquirit prèviament gràcies a la interacció entre dues variables que són les variables educatives i les psicològiques.

La intervenció psicoeducativa té com a finalitat una orientació acadèmica i una orientació professional del alumneestudiat.
Cada estudiant té unes necessitats educatives: es tracta del conjunt de nrecursos materials i humans que ajuden a una persona a aprendre. (NNE). De necessitats educatives en té tothom i serà la feina del psicòleg descubrir quines són les adequades per l'alumne del qual es porta a terme una avaluació. També serà feina del psicòleg posar al seu abast els mitjans adequats per satisfer-les.Entrevista psicoeducativa: és una tècnica de recollida d'informació psicològica en la qual podem observar dos biaixos importants:
- Efecte Hawthorne per part del entrevistador, que consisteix a atribuir qualitats a les persones que ens cauen bé.
- El de l’entrevista són les mentides i omissions de l’entrevistat ja que solen maquillar-se les respostes a favor de la desitjabilitat social. AlsEEUU han trobat que la majoria de la població menteix en aspectes relacionats amb el sexe, l’ús de drogues, la pràctica religiosa, les dades mèdiques i els antecedents policials.

Biaixos dels testos:
- El domini del llenguatge i la lectura.
- La dicotomia, haver de triar.
- La manca de grups normatius adequats.
- La influència del cansament o d’un estat d’ànim puntual.
- El tractamentde les respostes en blanc.
- La desitjabilitat social en els tests autodescriptius.
ENSENYAMENT PERSONALITZAT: Quan adaptem la instrucció a les NNE de cada alumne. L’aula es concep com un espai de treball autònom, amb diferents ambients per al treball: individual, en grup petit, Internet, conferència...
Ensenyaments de règim especial ERE: Són centres d’educació primària i / o secundària quefan un currículum adaptat que prioritza una matèria determinada.

Contingut:
Declaratiu
Procedimental
Actitudinal

●Designa conjunts d’objectes, fets o símbols que tenen característiques comunes.
●Implica saber DIR coses. Està format per proposicions relacionades i expressades a través del llenguatge.
●S’ensenya i s’aprèn amb exposicions verbals, analogies, resums i esquemes.●Designa un conjunt d’accions ordenades i orientades a un fi.
●Implica saber FER coses. Està format per mètodes i tècniques que designen seqüències d’acció.
●S’ensenya i s’aprèn amb modelatge (tallers) i pràctica.

◘A nivell fisiològic no està tan clar com els altres dos.
◘Una actitud és una valoració que apunta a un blanc objectivable (persona, grup o fet).
◘Una actitud és un compostinseparable format per una combinació de coneixement declaratiu, procedimental i emocional.
◘De l’adquisició del contingut declaratiu a l’educació formal se’n pot avaluar bé el component declaratiu, menys bé el component procedimental o conductual, i encara menys bé el component emocional.


Metodològia instruccional:
Recepció
Descobriment
●Transmissió o aprenentatge de contingut declaratiu iprocedimental en la seva forma final.
●Exposició oral, instruccions i modelatge.
●Els grans volums de contingut acadèmic són adquirits per recepció.
●DEDUCCIÓ = de la llei al cas.

●Transmissió o aprenentatge d’indicis i pistes sobre contingut declaratiu i procedimental.
●Solució de problemes sense instruccions.
●El saber de la vida quotidiana s’aprèn per descobriment.
●INDUCCIÓ =del cas a la llei.
Els descobriments científics són una barreja de recepció i descobriment: mètode hipotètico-deductiu.



Personalitat i educació:
Es tracta de veure quines característiques de personalitat condicionen l’aprenentatge.
- Recollim informació de l’entrevista.
- I també recollim informació d’un test:
- Utilitzem el Big Five Inventory BFI en una versió curta de Rammstedt...