Reconeixement de glúcids

Reconeixement de Glúcids
1. Fonament teòric
Un Glúcid es una substància formada per C, H i O que tenen un grup carbonil . Hi ha 3 grans grups de glúcids:
Monosacàrids: Són una cadena polihidroxicetónica o polihidroxialdehica de glúcids. Són glúcids que tenir la capacitat de oxidar-se, o el que es el mateix, tenen poder reductor. Això es deu a que el carboni anomèric de la molècula estalliure, no esta vinculat a cap altre molècula o àtom. Això fa que la substància tingui poder reductor. Així dons, podem dir que tots els monosacàrids tenen poder reductor.
Oligosacàrids: Són de 2 a 10 cadenes polihidroxicetóniques o polihidroxialdehiques de glúcids. Dins d’aquest grup, destaquem els disacàrids, que són dos cadenes de glúcids unides per un enllaç O-glicosídic. Aquest enllaçO-glicosídic es el que ens determina si la molècula té poder reductor o no. Si l’enllaç es monocarbonílic, vol dir que s’han unit el carboni carbonílic del primer monosacàrid amb qualsevol carboni no carbonílic del segon monosacàrid. Quan es produeix aquest enllaç, el carboni anomèric del segon monosacàdid queda lliure, no forma cap enllaç amb una altre molècula, per tant tots els disacàrids amb enllaçmonocarbonílic tenen poder reductor. Si per el contrari, l’enllaç es dicarbonílic, vol dir que s’han unit el carboni carbonílic del primer monosacàrid amb el carboni carbonílic del segon monosacàrid. Quan es produeix aquest enllaç, els dos carbonis anomèrics queden units entre si, i com que no estan lliures no tenen poder reductor.
Per tant, podem dir que tots els disacàrids amb l’enllaçmonocarbonílic tenen poder reductor i que cap dels disacàrids amb enllaç dicarbonílic tenen poder reductor.
Polisacàrids: son més de 10 cadenes polihidroxicetóniques o polihidroxialdehiques de glúcids. No tenen poder reductor perquè no tenen cap carboni anomèric lliure i si tenen algun és tan insignificant comparat amb la seva massa molecular, que no tenen poder reductor.
Una hidròlisi es una reacció químicaentre una molècula d’aigua i una altre molècula. La molècula d’aigua es divideix i els seus àtoms passen a formar part d’una altre espècie química.


El reactiu de Fehling és una mescla de dues solucions (Fehling A i Fehling B) que ens determina si un glúcid té poder reductor o no. Inicialment es blau, si canvia de color blau a color vermellós quan li posem el glúcid i ho escalfem, vol dirque el glúcid redueix Fehling, i per tant té poder reductor. Si per el contrari, no canvia de color, vol dir que el glúcid no redueix Fehling i per tant no té poder reductor.
El Lugol és una dissolució de iode molecular I 2 i iodur potàssic KI en aigua destil·lada que s’utilitza per identificar polisacàrids. Si’ntroduiex als espirals de la molecula que modifica les seves propietat físiques. Noreacciona amb sucres simples. També té altre usos.
2. Objectius.
- Saber diferenciar si un glúcid es reductor o no mitjançant el reactiu de Fehling.
- Aprendre a fer una hidròlisi.
- Veure si un polisacàrid o oligosacàrid es reductor després de la hidròlisi.
- Veure com reaccionen diferents glúcids amb el Lugol.

3. Material.
- 9 tubs d’assaig-Glucosa
- 5 vasos de precipitats -Sacarosa
- 6 pipetes - Maltosa
- 4 espàtules - Midó
- Un focus de calor - Reactiu de Fehling (A i B)
- Retolador de vidre - Paper indicador de pH
- Reixeta- NaOH al 20%
- Pinces - HCl al 10%
- Aigua destil·lada
-Lugol


4. Procediment
- Primer s’agafen 4 vasos de precipitats i es fan les dissolucions de la glucosa, sacarosa, maltosa i midó (3-5g/100 )
- S’observen les 4 substàncies i s’anota el color, el gust com es dissolen etc.
- A continuació, s’agafen 8 tubs...