Reflexions i Practiques Al Voltant De La interculturAlitat

Reflexions i pràctiques al voltant del tractament de la diversitat en l’Educació
Infantil
Quasi bé a punt de sortir de vacances ens truquen de la revista Guix demanant-nos un
article que expliqui una experiència pràctica de tractament de la diversitat a educació
infantil. Superat el primer ensurt i amb una mica més de disposició per pensar què
podíem escriure, se’ns acut la possibilitatd’elaborar un document en el que, a més a
més d’explicitar la nostra conceptualització al voltant del tema de la diversitat,
poguéssim fer públic un treball de recerca que vam iniciar amb les companyes d’un
dels seminaris del FOPI de l’Hospitalet, i que també hem compartit, en diferents
ocasions, amb l’equip de l’escola de Psicomotricitat de Barcelona. A ells i a tu aquest
intent.
Començaremexplicant el plantejament que considerem imprescindible pel tractament
de la diversitat a educació infantil i posarem un exemple en referència a la pràctica dels
racons, en concret el racó de les construccions. Es tracta, com diem, d’un exemple,
podria haver-n’hi molts d’altres, però aquest és el que hem analitzat de més aprop.
Criteris generals respecte el tractament de la diversitat
El conceptede diversitat ens situa en el camp del que també podríem anomenar
"varietat". A l'escola, independentment de que ens trobem en un cicle educatiu o en un
altre, aquesta varietat acostuma a definir-se a partir de consideracions relacionades
amb la procedència ètnica, social, econòmica, així com en funció dels aspectes
vinculats al desenvolupament de les capacitats motòriques, intel·lectuals, iafectives.
Sens dubte que tots aquests aspectes són rellevants, sovint fàcilment observables i
parlats entre els companys. Aquesta és una via d’anàlisi important però que
segurament no s’esgota aquí.
Probablement el que marca finalment la idiosincràsia de la "varietat", és la manera en
que els nens i nenes estableixen les relacions amb el seu context pròxim, viscut d'una
forma global (entornfamiliar i escolar, entorn físic). Aquestes maneres particulars
d'interactuar estan impreses en la història personal de cadascun d'ells i elles, història
que es va configurant utilitzant els ingredients dels que abans parlàvem, orígens i
procedència (ètnia, socio-economia, ...) i capacitats (motrius, afectives, ...), però també
de com aquest nen o aquesta nena és vist per l’altre i del recordque li queda
d’aquesta relació, és a dir, de les possibilitats que té de veure’s reflectit en un mirall
que no és físic sinó que està en cadascuna de les persones que interactuen, o no, amb
ell i de les empremtes que queden gravades d’aquesta relació en la seva història
personal. De fet, l’encadenament d’aquests records configuren la seva identitat.
Això obre una perspectiva diferent en elsentit de que ja no podem conceptualitzar la
diversitat com un sumatori de variables, que com a eina de presa de consciència inicial
ha tingut la seva funció positiva, sinó que cal entendre-la com un sistema de relacions
en el que les interaccions en determinen el resultat.
Des del moment en que comencem a parlar de sistema ens situem en un context de
comunicació. En aquest context la varietatde la que parlem ja no és tant el patrimoni
exclusiu de cadascuna de les persones que hi participen, sinó que existeix, pren el seu
sentit real, en funció de la pròpia interrelació que es produeix al estar en contacte les
2
unes amb les altres, en definitiva, potser, la diversitat no sigui més que el resultat de
l’encreuament del contingut i la manifestació de les seves històries personals.Els educadors i educadores no podem escapar de l'estructura d'aquest sistema. No
som els que el creem, l'ordenem, el manipulem i en determinem la seva temporització
absoluta. Formem part d'ell. És evident que, donada l'orientació educativa de la nostra
participació, hi juguem un paper protagonista, tot i que no més intens o important que
el que, des d'una perspectiva diferent, hi juguen...