reli

2. La pel·lícula planteja, també, l’ús de la violència com a resposta a la violència institucional. Sabem que la resistència pot ser violenta o pacífica. Els jesuïtes de la pel·lícula opten percadascuna de les dues vies. Quina opinió et mereix aquesta qüestió?
A la pel·lícula podem veure totes dues respostes: una per part del Padre Gabriel, que es nega a abandonar la misión i opta per unaresístencia totalment pacífica, juntament amb altres indígenes. Per altre banda en Rodrigo Mendoza opta per una resistènca violenta, lluitant contra els soldats portuguesos juntament també amb altresindígenes. Tots dos personatges fracassen i acaben morint assessinats per soldats.
En la meva opinió totes dues vies de resistència són totalment respetables. Tot i que en un principi crec quetothom hauria d’optar per la via pacífica, i si amb aquesta no optens resultats passar a la via violenta. Si la causa que un defensa es la més justa i mereix ser defensada, la via violenta ha de serutilitzada, però sempre com ha últim recurs. Una victòria pacíficia però, sempre tindrà més mèrit que una violenta.
En el cas de la pel·lícula crec que s’hauria d’haver agafat la via violenta, ja queels soldats portuguesos no tenien cap impediment en matar per tal d’acabar amb la missió. Per tant crec que la via que afaga Rodrigo Mendoza és la més correcta, ja que lluita fins l’ultim moment per laseva causa, encara que no serveixi per res. La actitud del Padre Gabriel també és respetable ja que probablament era segur que acabaria assessinat i decideix morir d’una manera més pacífica, encaraque podria haver ajudat a la causa a en Rodrigo.
Per tant devant de violencia institucional aplicada sense una raó justa i que no sigui als interessos del poble, la resistència violenta crec queestà justificada. Sense contra els altres opositors es clar, no contra altres civils. Tot i que si de forma pacífica i negociant és poden solucionar els conflictes, es millor no utilitzar la violència...