secundaria

Filosofia

1.1 La filosofia com a activitat i com a saber

FILO (estimació, amor, desitg) – SOFIA (coneixement, el saber, saviesa)

Definició: Una activitat teòrica que té com a finalitat la comprensió racional i profunda de l’ésser humà i de tot allò que l’envolta (qualsevol cosa amb relació amb l’humà)

Activitat: camí cap el saber, moviment constant del intel•lecte, teòric.
Teoria:utilitza conceptes intentant definir-los i apropar-los a l’humà, per entendre la realitat.
Comprensió: entendre la relació del particular amb el tot (tot el que li afecta). Explicar la causa d’un tret particular.
Racional: exercici de la raó lògica (logos) de manera profunda. Intentar contestar les qüestions més fonamentals i no les superficials, anar a l’arrel del problema.
L’ésser humà:Intenta comprendre a l’humà com a animal que té coneixement, ètica, crea política, estètica, és simbòlic...
Món que l’envolta: pregunta el per què de tot plegat.

Encara que el pensament filosòfic no estigui molt present en la societat d’avui en dia, i que la seva transcendència sigui bastant irrellevant, molts temes de l’actualitat estan lligats amb la filosofia com ara: la bioètica,l’eutanàsia, l’avortament, l’ecologia...La filosofia no té definició universal ja que cada filòsof, de cada època, s’ha fet una idea diferent d’allò que entenia per filosofia.
Quan vulguem entendre la filosofia d’algun pensador ens tindrem que traslladar al seu context històric per tal de conèixer-la amb perfecció.
Per molts la filosofia es defineix com a rebuscada, estranya, improductiva, que embogeix...altres la veuen com a teràpia o com a arma molt poderosa (perill de que la filosofia es transformi convertint-se en ideologia o doctrina, és a dir, com a arma del poder polític.

La majoria de persones tenen massa pressa per dedicar-se a la filosofia: una activitat que exigeix calma, concentració i atenció. Tampoc no volen tindre pertorbacions o maldecaps intel•lectuals, es per això queprefereixen viure com a ignorants i rutinaris.

Kant ens diu que, si bé la filosofia no es considera una ciència, mai no desapareixerà, ja que és una disposició natural, el preguntar-se sobre la nostre existència, sobre la nostre utilitat en aquest món. A més a més les característiques més rellevants del ésser humà són la intel•ligència i la llibertat., per aquest motiu sens reserva aquesta tascanomés a nosaltres.
Aquestes preguntes grans i difícils de la filosofia Kant les sintetitzà:











Filosofar és atrevir.se a fer-se preguntes sense resposta o amb una resposta contrària a allò que ja sabíem i en ens donava tranquil•litat. És el qüestionar-se la realitat i no cansar-nos de fer-ho. De dubtar de allò que ja sabíem i preguntar-se si era correcta el nostre pensament(dubte existencial, anàlisi i revisió de l’entorn continuada).Anar més enllà de les aparences, d’allò que sembla evident. Epictet. El coneixement de la mort, la consideració del sofriment i de la misèria de la vida, són els que donen l’impuls més fort al pensament filosòfic. Si la nostre vida no tingues límits ni dolors no es preguntaríem.

Per voler saber què es la filosofia em de passar per unanàlisi necessari del per què de la seva posada en escena i del com ha esdevingut allò que és o, en tot cas, allò que intuïm que pot ser.

Quan es desenvolupa el comerç en les ciutats arriba el ‘’temps lliure’’, ja que ja no s’havien de preocupar per mantenir-se vius i alimentats. En aquest punt, l’ésser humà passa de formar part de la natura a veure-la des d’un punt de vista extern, amb elmateix el punt de vista amb el qual els deus miraven la seva obra. En aquest moment l’home, acabat de convertit, ha d’ordenar la realitat. D’aquesta forma esdevé el primer filòsof, preguntant-se sobre el fet de que se’ns mostri la natura tot funcionant, i no sobre el seu funcionament. Aquest pensador s’allibera ja que ningú no l’obliga a no dubtar. És així com en els segles VII-VI a. C neix la...