Sele Catalunya 2011 Serie 1 Plató









abdul hasma reahed alibaba


Z. Jerez 2B BAT, N. Prades, 2C BAT

1) A què atribueix Plató-Socràtes la perversió moral que impera a Atenes en aquella època d’inestabilitat política?
Plató creia que aquesta perversió moral venia donada per l’escepticisme i el relativisme introduït pels sofistes. Les guerres del Peloponès van provocar una gran inestabilitat política.Els canvis de règim se succeïen ràpidament i les lluites entre partits eren cada cop més radicals. D’aquesta manera, els polítics mostraven descaradament una ambició sense límits per al lucre personal. L’objectiu bàsic consistia a fer veure com a interessos col•lectius els que eren purament personals. Es tractava d’una lluita sense escrúpols que no es fonamentva en cap mena d’ètica ja que, al igualque les ensenyances dels sofistes, els costums i les morals es consideraven com un producte de pures convencions sense cap mena de fonament natural o religiós. El relativisme dels sofistes era present en la societat: que una cosa fos bona o dolenta depenia del que creia la majoria. Davant d’aquesta manca de fonaments morals, l’única cosa important era tenir l’habilitat de convèncer aquestamajoria.

2) Quin efecte beneficiós van tenir just estrenada la democràcia, l’actitud intel•lectual dels sofistes?
Just estrenada la democràcia, l’actitud intel•lectual dels sofistes, va tenir un efecte beneficiós, ja que van contribuir a trencar el dogmatisme de les creences tradicionals en que s’ancorava l’aristocràcia per defensar els seus privilegis i oposar-se al procés democratitzador.


3)En què s’havia convertit l’art de la paraula?
L’art de la paraula, la retòrica, s’havia convertit en l’art de la simulació i de l’engany.

4) A quines causes hom atribueix l’aversió de Plató a la democràcia?
L’aversió de Plató a la democràcia s’atribueix a que la seva infantesa i adolescència havien transcorregut durant un període de guerra civil (guerra del Peloponès) i d’inestabilitatpolítica. Tenint en compte, a més a més, que era fill d’una de les principals famílies aristocràtiques d’Atenes, no és gens estrany que tingués una certa aversió envers la democràcia, accentuada per l’actuació dels polítics en aquella situació caòtica.

5) Què vol dir que Sòcrates creia que els valors eren absoluts? Quina importància té per a Plató que els valors siguin o no absoluts?
Davant laconfusio lingüística, portada pels canvis soferts en la retòrica arrel dels ensenyaments sofistes, Sòcrates reclamava la recerca de les definicions generals per tornar l’autèntic sentit de les paraules. Sòcrates estava convençut que, si cada ciutadà assolia el coneixement de la virtut, la ciutat esdevindria millor.

6) Per què la persuasió només funciona amb els ignorants, segons Sòcrates/Plató?Segons Sòcrates i Plató la retòrica només funciona amb els ignorants, ja que els arguments d’aquesta persuadeixen perquè exciten i satisfan els desitjos de qui els escolta, la multitud. El retòric té èxit perquè adula la multitud, diu allò que sap que agradarà a la majoria perquè coincideix amb els interessos d’aquesta, que és en definitiva la consecució de tot allò que produeix plaer.

7) Què voldir que Plató entén la política com a episteme?
Plató entén la política com a episteme per una raó fonamental. La persuasió retòrica no produeix saber sinó purament creença, opinió, doxa en definitiva. Els arguments del retòric persuadeixen perquè satisfan els desitjos de la multitud. El retòric té èxit perquè adula la multitud, diu allò que sap que els agradarà sentir. Per això, aquest tipus depersuasió només és efectiva amb els ignorants. Per l’altra banda, per exemple, un matemàtic que demostra com són les entitats matemàtiques no pretén agradar la multitud. Demostra una cosa totalment objectiva, independentment de la satisfacció que produirà al gran públic. Les demostracions matemàtiques tan sols persuadeixen la intel•ligència. Per tant, no podrà ser un bon polític aquell qui no...