TEMA 2 filo

TEMA 2

PROBLEMES I TASQUES DE LA FILOSOFIA
I ELS ÀMBITS DEL SABER FILOS FIC
És impossible tractar tots els àmbits de l’activitat filos fica, aquí ens ocuparem
dels tres que podem considerar essencials:
a) L’àmbit te ric. Engloba tots aquells problemes relacionats amb la veritat i
el coneixement.
b) L’àmbit pràctic. Reflexiona sobre l’acció hum ana, sobre la moral i sobre la
vida en societat.Ètica i política són les branques principals.
c) L’àmbit metafísic. S’ocupa de les anom enades qüestions últim es que
afecten l’ésser hum à: el sentit de la vida, la mort, l’existència de l’ànim a,
etc.
L’ÀMBIT TE RIC: LA RECE RCA DE LA VERITAT
La filosofia és abans de res, desig o recerca de la veritat. L’actitud que caracteritza
al fil sof és la prudència, el dubte met dic, l’hàbit d’analitzar lescoses abans de
fer afirmacions. Només així és possible distingir el coneixement de la creença, la
veritat de l’opinió, la realitat de l’aparença. I és que tot sovint les aparences
engany en i ens fan veure les coses com no són.
La filosofia cerca la veritat de les coses. Per

què és la veritat? És possible

conèixer la veritat?. Les respostes són moltes i diverses.
El prim er en formular una teoriade la veritat va ser Arist til. Segons ell, la veritat
consisteix a “dir d’all
veritat quan all

que és, que és o d’all que no és, que no és” . Diem la

que diem es correspon amb la realitat de les coses. La veritat

entesa així, consisteix en la correspondència o adequació entre el llenguatge i la
realitat.
Hi ha diverses teories:
Realisme . Existència d’una realitat objectiva que podem captaramb els nostres
sentits i expressar-la amb el nostre llenguatge. Per

aquest confon moltes

vegades la realitat amb la nostra percepci ó.
Idealisme. No hi ha més realitat que la que cadascú concep o imagina, les coses
no tenen una existència independent del pensament. La veritat ja no consisteix
en la mera correspondència entre el pensament i la realitat exterior (aquesta no

1

existeix) sinó enla coherència de les nostres pr pies idees admeses com a
vertaderes.
Racionalisme. El mitjà per assolir la veritat és la raó. El coneixement consisteix en
un procés deductiu pel qual a partir d’unes idees vertaderes n’obtenim d’altres.
Empirisme. Tot coneixement s’origina de l’experiència i la raó nom és serveix per
a relacionar les idees que els sentits han anat introduint en la nostra ment.
Toti que la majoria de pensadors s’han decantat per el racionalisme o
l’empirisme, hi ha qui pensa que per arribar al coneixement necessitem tant de
l’experiència com de la raó. Enfront d’aix
crític. Diu que existeix una realitat per

apareix el que anom enem realisme
que no coincideix amb all

que és

mostra als sentits. La veiem filtrada per la nostra pr pia subjectivitat. Del que es
tracta ésd’entendre que la realitat és com plexa, problemàtica i multiforme; que
admet nivells d’aproxim ació diferents i que segons el nivell, obtindrem una
veritat o una altra.
No es veuen iguals les coses a simple vista que amb l’ajut d’un microscopi. Les
dues percepcions són reals per

pertanyen a nivells diferents. Les dues

descripcions són vertaderes , per cap no constitueix la veritat absoluta.
Tant sientenem la veritat com a correspondència o de qualsevol altre manera,
ens haurem d’enfrontar amb un nou problema: el de si és possible conèixer la
veritat. Tradicionalment s’han donat dues respostes a aquesta pregunta: el
dogmatisme i l’escepticisme . Kant va afegir el criticisme o l’actitud crítica.
Actitud dogm àtica o dogmatisme. Actitud natural i espontània que admet
imm ediatament la veritatde les nostres idees i percepcions, sense que les posem
en dubte. El dogmàtic s’aferra a la seva veritat i la blinda contra qualsevol tipus
de crítica, argum ent o prova.
L’escepticisme

afirma

la

impossibilitat

d’assolir

cap coneixement

segur

i

indubtable. Els escèptics no creuen que puguem arribar mai a conèixer res amb
certesa.
L’actitud escèptica, quan és radical, tanca la porta a...