temas variados

REACCIONS ORGÀNIQUES

Als processos orgànics és poc freqüent que d’uns reactius donats s’ obtinguen uns productes definits per una reacció única. El més normal és que la reacció que esperem estiga acompanyada d’altres processos secundaris, de manera que s’obtenen els productes esperats i també apareixen d’altres com a conseqüència dels processos secundaris. Com és natural en aquesta situació,els productes de la reacció depenen en gran mesura de les condicions experimentals.
Les peculiaritats esmentades donen lloc a que el rendiment real siga molt més baix del previst en funció de la equació estequiomètrica. Aquest inconvenient pot evitar-se, al menys parcialment, amb l’ús de catalitzadors adequats que afavorint el procés que ens interessa no afavorisquen cap procés secundari.Les relacions de transformació entre dos compostos orgànics donats no es limiten a un procés a soles, si no que hi ha diversos camins possibles (en una o en més etapes) per a produir la transformació d’u en l’altre.
El que la majoria dels compostos orgànics tinguen tots els seus enllaços covalents, determina que las reaccions entre compostos orgànics siguen lentes en general (en absència decatalitzadors).
Els tipus més freqüents de reaccions orgàniques que podem trobar són els següents:
A) REACCIONS DE SUBSTITUCIÓ.
Un àtom o grup d’àtoms és substituït per un altre àtom o grup d’àtoms.
H-Br + CH3-OH  CH3Br + H2

B) REACCIONS D’ADDICIÓ.
Una molècula addiciona, formant enllaços, altres àtoms o grup d’àtoms. Són típiques a compostos ambdoble i triple enllaç
H2 + CH2 = CH2  CH3 -- CH3

C) REACCIONS D’ELIMINACIÓ.
Són oposades a les d’addició, es separen àtoms o grups d’àtoms sense que simultàniament se n’addicionen més.
CH3 – CH2 – CH2Cl  CH3 – CH2 = CH2 + HCl

D) REACCIONS DE CONDENSACIÓ
Consisteixen en la unió de dos molècules amb pèrdua intermolecular de una molècula méspetita.
R—OH + HO—R’  R—O—R’ + H2O

E) REACCIONS DE TRANSPOSICIÓ.
Una molècula es transforma en una altra per trasllat d’un àtom o grup d’àtoms d’un lloc a un altre sense que s’accepten o s’eliminen àtoms.
CH3—CH2—CH2—CH3  CH3—CH—CH3
CH3
F) ALTRES TIPUS DE REACCIONS
Oxidació-reducció; combustió,àcid-base, de síntesi...


REACCIONS EN ELS ALCANS

S’anomenen també parafines El nom de parafines [parum: poc, affinis: afinitat], es va dar inicialment a aquests compostos a l’observar que pràcticament no reaccionaven amb els reaccionants més habituals: àcids i bases fortes o  notables agents oxidants com el permanganat potàssic (KMnO4). Però en realitat les parafines són capaces de reaccionar encondicions experimentals apropiades.
1) COMBUSTIÓ

2) SUBSTITUCIÓ
2.1) HALOGENACIÓ
Els alcans i els halògens ( clor i brom , el iode no reacciona si no és en presència d’oxidants ) no reaccionen a temperatura ambient i sense llum, però, en presència de radiació ultraviolada, reaccionen ràpidament. El F2 reacciona violentament, inclús pot explosionar
Cl2 + h Cl· + Cl·
Cl· + CH4  CH3· + HCl
CH3· + Cl2  CH3Cl + Cl·
El procés continua mentre hi hagen radicals lliures, obtenir-se els següents productes de la cloració: CH2Cl2; CHCl3 i CCl4.
Halogenació del propà


El Br és molt selectiu i amb les condicions adequades pràcticament s’obté un producte només que serà aquell en el qual s’addiciona el Br al C méssubstituït
2.2) NITRACIÓ
En fase de vapor i a temperatures superiors als 400ºC
R-H + HNO3  H2O + R- NO2 (nitroderivat)
3) PIRÒLISI O CRACKING
Són reaccions en que a partir d’alcans s’obtenen olefines i hidrocarburs acetilènics d’igual o menor nombre d’àtoms de carboni, i alcans de menor nombre d’àtoms de carboni que els inicials, i alcans ramificats. Molt...