Textos Comentats Plató

“ A la part racional, que és sàvia i que té cura de l’ànima sencera, li pertany, doncs, el dirigir, i a la part irascible el ser-li obedient i fer-li d’auxiliar?- Certament.- Però, ¿no serà, tal com dèiem, la mescla de la música i de la gimnàstica la que farà harmòniques aquestes dues parts, vigoritzant, i relaxant, suavitzant, amansint l’altra, amb l’harmonia i el ritme?- Sí, certament, diguéell.- I aquestes dues parts, instruïdes així i veritablement ensenyades i educades per a la seva pròpia tasca, governaran la part concupiscible –que en cadascun de nosaltres ocupa, en efecte, la major part de l’ànima, i que és, per naturalesa, més insaciable de riqueses- i la vigilaran per a evitar que se sadolli dels plaers anomenats del cos i que després, un cop esdevinguda forta, no compleixila seva pròpia tasca, sinó que intenti dirigir i esclavitzar allò que, per la seva naturalesa, no li pertany, i capgiri totalment la vida de tots.- Sens dubte, digué."PLATÓ. “República”, LLibre. IV, 442.Qüestionari:1. Exposa –amb paraules teves i sense comentaris personals- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (1’5 punts).
La raó, que està en possessió de la veritat(episteme) ha de governar la nostra conducta amb l’ajuda de l’ànima irascible (el cor: el coratge), encarregada de fer complir allò que ha decidit la raó. Aquesta aliança té com a objectiu frenar els desigs (ànima concupiscible), per  tal que no siguem esclavitzats per l’afany de plaers i l’egoisme, i esdevinguem en persones injustes. (64 paraules) 
2. Posa un títol al text. (1 punt)
Aliança entre laraó i el coratge per controlar els desigs.
3. Comenta el text, és a dir, posa el text en relació amb el pensament de l’autor i de la seva època, tenint en compte les influències principals que l’autor hagi pogut rebre. (Recorda que no es demana que desenvolupis un tema, sinó que comentis el text) (3 punts).
1. Aquest text pertany al Diàleg de la República, obra que per als especialistess’emmarca dins l’època de maduresa de Plató (385 -370 aC), és a dir, posterior a la seva primera època, -la dels diàlegs socràtics (399-389aC), caracteritzada per l’afany de Plató per continuar amb l’ensenyament de Sòcrates i centrada, sobretot, en el concepte d’areté (virtut)-, i a la segona època (Diàlegs de transició: 388-385 aC), de forta influència pitagòrica, on exposa les seves teories delconeixement com a reminiscència i on critica la teoria dels sofistes de que l’areté es pugui ensenyar. Així doncs,  “La República” forma part dels diàlegs d’aquesta tercera època, l’eix de la qual és la Teoria de Les Formes o de les Idees. Aquesta doctrina plana sempre com a rerafons constant en les qüestions i reflexions entorn de l’Estat. El protagonista dels diàlegs en aquesta època continua essentencara Sòcrates, però ara és “un altre” Sòcrates, molt segur d’ell mateix.2. El diàleg “La República” (Politeia) és el diàleg més ampli (juntament amb “Les Lleis”) i el tema central és l’Estat, i les qüestions principals que tracta són la justícia i l’educació. En aquesta obra s’hi troben els principals mites amb els quals Plató intenta fer-se entendre per a un públic aliè a l’Acadèmia.3. “LaRepública” cal interpretar-la dins el context històric d’Atenes. Segons Plató, ni el partit democràtic ni el partit aristocràtic han protegit els autèntics interessos del poble. El propòsit de “La República” serà, doncs, definir aquests “autèntics” interessos del poble i, a més, debatre sobre ells. Atribueix als sofistes la responsabilitat d’haver educat les élites polítiques en l’escepticisme i elrelativisme, la qual cosa ha provocat en elles la manca de respecte a les lleis i als valors que van fer d’Atenes una polis forta i respectada per les altres polis de Grècia. En el fons hi ha l’ambició de Plató de que l’escola que ell funda, l’Acadèmia, sigui un lloc on s’instruïssin els filòsofs governants. Plató no perdonarà mai que Atenes hagi “atemptat” d’una manera tan bàrbara contra la...