Tirant Lo Blanc Primers Cap

#01

TIRANT
LO BLANC.
EPISODIS
AMOROSOS

JOANOT MARTORELL

TIRANT_LO_BLANC.indd 3

24/05/13 10:18

INTRODUCCIÓ

TIRANT_LO_BLANC.indd 9

24/05/13 10:18

L’ autor i l ’ è poca
Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc:
vida i novel·la
La vida de Joanot Martorell és tan fascinant com la de Tirant lo Blanc,
el protagonista de la novel·la homònima. Cavaller, militar, bandoler,cortesà, diplomàtic, viatger. L’escenari de la seva biografia és panoràmic: València, Barcelona, Mallorca, Sardenya, Sicília, Nàpols, entre els
territoris de la Corona d’Aragó; Londres i Lisboa, a l’occident europeu,
fins a Constantinoble (l’actual Istanbul) a l’extrem oriental. Tractà
monarques i grans dignataris, i compartí experiències amb lladregots
de camí ral. Va ser present en llocs deprivilegi en moments decisius
de la història política d’Europa, i va haver de governar una família
conflictiva i resistir el temporal de l’endeutament econòmic i la ruïna
patrimonial. Va llegir molt, i anà anotant i recopilant materials literaris fruit de les lectures. En els darrers anys de la seva vida, la memòria
literària i la de tota una vida s’entremesclen en l’escriptura. El resultat
ésuna obra insòlita, creativa, original: la novel·la Tirant lo Blanc.
La

fa m í l i a

11

M a r t o r e ll

Els avantpassats de Joanot Martorell arribaren al regne de València al
segle xiii, arran de les conquestes de Jaume I. Provenien, amb tota
probabilitat, de la vila de Martorell (a la comarca actual del Baix Llobregat) i devien formar part de la milícia senyorial o municipal,perquè
no eren nobles. S’establiren a la zona de Gandia (a la comarca de la
Safor), on van rebre cases i terres de conreu. Jaume I recompensava
els homes d’armes que participaven en les conquestes amb la donació

TIRANT_LO_BLANC.indd 11

24/05/13 10:18

TIRANT LO BLANC

de propietats i privilegis als nous territoris ocupats. El repartiment,
com s’anomenava aquesta pràctica, era al capdavalluna política de
colonització. Els nous senyors (els colons) feien conrear les terres als
musulmans i exercien una funció de vigilància i control per impedir
les revoltes o la fugida de la població sotmesa.
Gandia s’enriquí ràpidament i es convertí en un important centre
comercial. Ben aviat, els reis li concediren privilegis per organitzar
fires i mercats, fet que contribuí de manerafavorable al seu desenvolupament econòmic.

12

Des del temps de Jaume I, Gandia havia estat domini de la família
reial. El 1323, Jaume II el Just l’havia transmès en herència al seu fill,
l’infant Pere d’Aragó, comte de Ribagorça i d’Empúries, el qual, al seu
torn, en féu donació l’any 1359 al seu fill Alfons. Alfons IV (1332-1412),
conegut com el Vell, fou comte de Ribagorça, senyor de Gandia,marquès de Villena i comte de Dénia. El 1399, a més, Martí I l’Humà li
concedí el títol de duc per compensar la pèrdua del marquesat de
Villena, que va passar a Castella. Gandia no era únicament un nucli
econòmic pròsper, també era una vila amb cort. Alfons el Vell hi reunia poetes i artistes, estímul cultural que, anys a venir, es consolidà
amb la família Borja.
Guillem Martorell, l’avi deJoanot, es beneficià d’aquestes circumstàncies. L’impuls econòmic de la ciutat li va permetre enriquir-se i
ocupar càrrecs en l’administració municipal, fets que li aplanaren el
camí cap a la cort. L’avi Guillem ingressà en la cort de Gandia, hi
exercí distintes tasques (cavallerís, dispenser, procurador, etc.), es
convertí en un home de confiança d’Alfons IV i formà part del seu
consellprivat. El marquès de Villena, senyor de Gandia, l’enviava
sovint a la cort reial per tractar assumptes polítics o jurídics relacionats amb els seus dominis. Gràcies a aquestes missions, Guillem establí estrets i continuats contactes amb la cort reial.
El 1399, Guillem Martorell renuncià als càrrecs que tenia al ducat de
Gandia i passà al servei de la monarquia. Martí I el nomenà receptor...