Tirant Lo Blanc

Intenci� I estructura del treball
Encara ens recordem de quant ens vam con�ixer, i avui ens ajuntem per fer feina
junts. Tenim bones esperances per a aquest treball i pensem que ens pot sortir
molt b�. El fet per el qual realitzem aquest treball �s que l'obra en si �s
total! Creiem tamb� que amb un llibre aix� hem de fer un treball (per dir-ho
d'alguna manera) collonut!.
La nostra intenci� �smolt clara, volem consagrar l'obra de Joanot Martorell com
el que �s, una novel�la total! Aquesta novel�la cavalleresca ens ha agradat molt
ja que no �s tan avorrida com altres llibres que hem llegit anteriorment. Ja sia
per la trama que hi ha en l'obra o tal vegada sia per que Tirant �s un home de
carn i ossos, pensa i reflexiona, i per tant l'acci� pot arribar a ser
espont�nia (com per exemple quanva matar al Lauseta).
Un altre causa per la qual realitzem aquest treball es per perfeccionar la
nostre expressi� i per fer amb m�s fluides els nostres posteriors treballs.
Aquest treball ens ha servit tamb� per saber seleccionar informaci� i per
aprendre a resumir-la.
L'estructura del treball �s la que segueix els c�nons establerts per la
professora. El treball consta de tres parts: unaintroducci� on es fa refer�ncia
a la situaci� de vida de Joanot Martorell, a m�s i entra aquest apartat. La
segona part �s l'an�lisi de l'obra, estudiant la l�nia argumental, l'estructura
de la novel�la, els fets hist�rics, els personatges, tema d'amor i guerra i les
t�cniques narratives. La tercera part i �ltima d'aquest treball �s la conclusi�.
Situaci� de l'autor i de l'obra, el context literariL'afici� d'Alfons el Magn�nim als llibres i la seva actitud de protecci� als
artistes en la cort napolitana va fer que fos considerat un monarca humanista.
Molts escriptors van mostrar la seva admiraci� per ell, deixant clara la seva
afici� per les lleng�es, la ci�ncia i la m�sica.
La cort del Magn�nim es va convertir en una bona protectora del renaixement
itali�, que havia nascut a les riques ciutatscomercials. De tota manera, aquest
moviment, no arrib� a ser gaire fort en la cultura catalana; nom�s Val�ncia va
ser considerada t�midament renaixentista. Mentre les altres terres de la Corona
vivien en plena crisi, Val�ncia era una ciutat rica i en expansi� demogr�fica.
Els precursors de la seva activitat econ�mica i del seu aire medieval i
renaixentista creen les noves classes urbanes: elsprofessionals liberals i la
burgesia comercial. L'ampliaci� del p�blic lector , la import�ncia de les
ciutats i el renaixement van crear una nova sensibilitat liter�ria, m�s
realista.
Val�ncia era el centre de la literatura catalana del segle XV, encara que
l'esperit medieval regnava sobre els nous aires renaixentistes. Sense comptar un
petit grup d'humanistes, la literatura catalana va seguir laideologia i
est�tica medieval i el Renaixement. Amb aquest panorama va n�ixer Martorell que
va rebre influ�ncies de dos tipus: Ramon Llull i el llibre de l'ordre de
cavalleria, Rois de Carella, Enrique de Villena, Dante i Baccaccio.
Martorell pertanyia a una fam�lia de la mitjana noblesa, durant molt de temps
establerta a Gandia. Francesc Martorell, pare de Joanot fou cambrer del mateix
rei i jurat aVal�ncia, mor� entre els anys 1433 i 1437. Martorell era uns dels
set fills que tingueren Damiata de Montpalau i Francesc Martorell. Tots els
indicis diuen que Joanot va n�ixer a Gandia al voltant de l'any 1413 1414.
Joanot ja amb la designaci� de cavaller ("moss�n Johanot Martorell"), apareix
atestat, per primera vegada, en el document del 14 de mar� del 1433.
Joanot Martorell, que rest� soltertota la vida i del qual no es coneix
descend�ncia il�leg�tima, ens apareix com una figura t�pica de la mitjana
noblesa valenciana del segle XV. Cavaller breg�s es mou amb desimboltura en les
m�s llu�des corts i �s respectat pel seu mestratge en l'exercici de les armes

com a combatent singular.
El 1437 canvi� lletres de batalla amb el seu cos� Joan de Montpalau, que acus�
d'haver trencat paraula...