Traveling Through The Dark

TRAVELING THROUGH THE DARK

by William Stafford
Traveling through the dark I found a deer
dead on the edge of the Wilson River road.
It is usually best to roll them into the canyon:
that road is narrow; to swerve might make more dead.
By glow of the tail-light I stumbled back of the car
and stood by the heap, a doe, a recent killing;
she had stiffened already, almost cold.
I dragged heroff; she was large in the belly.
My fingers touching her side brought me the reason—
her side was warm; her fawn lay there waiting,
alive, still, never to be born.
Beside that mountain road I hesitated.
The car aimed ahead its lowered parking lights;
under the hood purred the steady engine.
I stood in the glare of the warm exhaust turning red;
around our group I could hear the wildernesslisten.
I thought hard for us all—my only swerving—,
then pushed her over the edge into the river.










VIATJANT A TRAVÉS DE LA FOSCOR
Viatjant a través de la foscor vaig trobar un cérvol mort a la vora del camí que hi ha al riu Wilson.Generalment és millor arrossegar-los fins al canyó; aquest camí és estret; esquivar-lo podria ocasionar més morts.
Sota el resplendor de la llum de darrere, vaig anar trontollant cap a la part de darrere del cotxe i em vaig aturar el costat del piló, unacérvola, una mort recent; ja s’havia posat rígida, estava gairebé freda. La vaig apartar del camí arrossegant-la; tenia la panxa gran.
Els meus dits que van tocar-la al costat em van donar la raótenia el costat calent; el seu cervatell s’estava esperant allà, viu, quiet, per no néixer mai. Vora el camí de la muntanya vaig dubtar.
Elcotxe mirava endavant amb els llums de posició baixos; sota el capó ronquejava el motor. Estava al costat de la intensa llum que feia el calent tub d’escapament tot tornant-se vermell;al voltant del nostre grup es podia sentir el silenci del bosc.
Vaig pensar molt per tots –el meu únic viratge brusc- després la vaig empènyer cap al riu.












COMENTARI DEL POEMA “VIATJANT A TRAVÉS DE LA FOSCOR” DE WILLIAM STAFFORD
El poetadramatitza un incident que el va obligar a prendre una decisió de vida i mort. El poema consisteix en cinc estrofes sense rima. Les quatre primeres contenen quatre versos, i l’última estrofa només dos.
La primera estrofa
En la primera estrofa, el poeta introdueix el fet que està conduint el seu cotxe en una carretera plena de revolts i perillosa quan de sobte veu un cérvol mort enmig de la carretera.Immediatament el narrador s’adona del què ha de fer: “En aquests casos el millor que es pot fer és arrossegar-los canyó avall”. Per tant el lector entén que aquesta no és una situació nova pel poeta; el poeta ha hagut de desfer-se d’altres cérvols de la mateixa manera moltes altres vegades abans. I el poeta deixa clar que deixar el cérvol a la carretera podria fer que un conductor desprevingut...