L'Enveja, Drames Rurals

Páginas: 8 (1781 palabras) Publicado: 12 de enero de 2013
“L’enveja” Drames Rurals.
ARGUMENT
La història narra la desesperació d’una parella pel fet de no tenir fills. En el principi de la història, la protagonista vivia una situació molt feliç: portava deu anys casada amb el seu marit i la flama del l’amor no s’apagava. La parella s’estimava com el primer dia, amb la mateixa passió i el mateix desig. Però un dia, la seva joia es va veure envaïda perl’anhel desesperat de tenir un fill, anhel que fins llavors no havien sofert. Es van adonar que en el temps que feia que estaven casats, totes les parelles tenien fills i ells no. Al cap de deu anys, la parella no havia acomplert el seu desig, no havien aconseguit ser pares. Les males llengües del poble aviat van començar a parlar sobre la seva situació: la infertilitat de la parella. El poble elsva començar a anomena els “Forros” al·ludint al seu problema d’engendrar una criatura. La tristor i la melangia envaïen dia a dia a la muller i la parella vivia una situació complicada. Tot i així, el seu gran amor els ajudava a superar aquesta difícil situació i tirar endavant. Un bon dia en el camp de magraners, la Forra va tornar a sentir l’afany de tenir un infant. Desesperada i trista tornàa casar quasi plorant. Rebutjà el sopar que el seu marit havia fet i puja corrents a l’habitació. Se sentia estranya, el mateix antull de magranes que havia sofert en el camp la tornava a envair. El marit arribà corrents, l’abraçà, la desvestí i marxà. Al cap d’una estona reaparegué l’home ple de magranes i la seva estimada esposa en menjà tantes com el seu cos va desitjar. Fou aleshores quan elmarit se n’adonà que l’afany desesperat de la dona per consumir aquesta fruita era un signe del seu embaràs.

PERSONATGES
La dona: En la història és anomenada pel poble amb el sobrenom de” Forra”. És descrita com una deessa camperola. És una dona que imposa presència: caminar serè, reposat, amb una majestat solemnial. Els braços ferms i gràcils. El seu rostre blanc i massís s’acompanya d’unacabellera rossa. Els seus llavis són molsuts i vermells. El seu estat anímic al llarg de la història passa per dues fases: en el principi és descrita com una dona feliç, enamorada del seu marit. En un moment determinat de la història el seu anhel per tenir fills es desperta. La tristor i la desesperació l’envaeix quan s’adona que no pot quedar embarassada. Podem veure en el relat com a partird’aquesta situació passa a ser una dona insegura i plena d’angoixes. El marit: En la història és descrit con un bon noi que estima moltíssim la seva dona. Es preocupa per ella i pateix en veure-la trista, ja que desitjaria poder esborrar la tristor de la seva cara. La narració no fa cap descripció del seu perfil físic. El poble: És descrit com un col·lectiu de persones tafaneres i envejoses, delirosesd’enverinar la vida de les altres persones.

ACTIVITATS

1.Explica el significat del títol de cada conte i la relació que s'estableix entre el títol i el contingut. El relat s'anomena "L'enveja" perquè fa referència a la ràbia que el poble sent per aquesta parella. Els "Forros" són un matrimoni molt enamorat que tot i haver passat deu anys des que es van casar, la seva flama d'amor continua tanviva com el primer dia. El poble, davant d'aquesta situació, sent enveja, ja que desitjaria d'alguna manera poder arribar a viure aquest gran amor algun dia. A la mínima el poble intenta menysprear i fer sentir malament a la parella.

2.Observa els escenaris on se situen les accions i explica quins són, com són i quina funció fan dins de cada història. La història es desenvolupa bàsicament en dosescenaris: un hort en el camp i a la casa de la parella. L'hort té fruita primerenca, amb magraners ple de magranetes menudes, mongeteres tendres i amb aigua per regar-lo. Les branques de les plantes són voluptuoses. Al capvespre el soroll dels grills l'envaeixen. L'hort els proporciona fruites i verdures que ella cull i posa a la seva panera, per dur-les a casa. La casa dels nuvis té la...
Leer documento completo

Regístrate para leer el documento completo.

Estos documentos también te pueden resultar útiles

  • Drames rurals
  • Drames Rurals
  • Drames rurals
  • Drames Rurals
  • Drames Rurals
  • Drames Rurals
  • Drames Rurals
  • Drames Rurals

Conviértase en miembro formal de Buenas Tareas

INSCRÍBETE - ES GRATIS