L’explicació Del Rendiment Institucional (Putnam)

L’EXPLICACIÓ DEL RENDIMENT INSTITUCIONAL (PUTNAM)
ITÀLIA
 Què fa diferents les regions amb èxit del nord, de les que no en tenen del sud?
 Què diferència les que tenen més o menys èxit dins de cada grup?

1. MODERNITAT SOCIOECONÒMICA (els resultats de la rev. Industrial)
Rev. Industrial i les seves conseqüències: progrés social i econòmic dels darrers segles.
- Població del camp a lafàbrica
-  nivell de vida
-  capital físic i humà (estructures socials)
-  educació i salut pública, economia i tecnologia.
Les esperances d’estabilitat per a un govern democràtic depenen d’aquest canvi.
BOLLEN i JACKMAN: “el nivell de desenvolupament té un marcat efecte en la democràcia política, fins i tot quan es tenen en compte factors no econòmics”.
- La riquesa –pública o privada -,fa la càrrega més fàcil i facilita l’adaptació social.
- L’educació augmenta el nombre de personal qualificat i el judici crític del ciutadans.
- El creixement econòmic amplia la classe mitjana, que durant molt de temps s’ha considerat la base de la democràcia estable i eficaç.
Les regions del nord, són més riques i modernes, i comencen amb avantatge en relació amb les més pobres en recursoshumans i materials. El funcionaris de la salut o els administratius d’obres públiques de les regions del nord tenen a la seva disposició tots els recursos d’una de les economies més avançades del món.
Les regions del sud, s’enfronten a problemes de subdesenvolupament amb molt poca ajuda local.
Els fons del governs regionals provenen de les autoritats centrals, afavorint les regions més pobres.Moltes de les del sud, reben més fons que no són capaces de gastar.
Tot i això, la riquesa i el desenvolupament industrial no ho poden explicar tot. Encara que, la modernitat econòmica, va lligada a institucions públiques de rendiment alt.





2. LA COMUNITAT CÍVICA: ALGUNES ESPECULACIONS TEÒRIQUES
Florència, s. XVI, Maquiavel, reflexiona sobre la inestabilitat de les institucionsrepublicanes antigues i les de la Itàlia renaixentista.  L’èxit o el fracàs de les institucions lliures depenia del caràcter dels ciutadans, de la seva virtut cívica.
No ressalten l’individualisme, sinó la comunitat cívica, veient-la com els membres d’un mateix cos. (JOHN WINTHROP). “Mentre la proporció de ciutadans no virtuosos augmenti significativament, l’habilitat de les societats liberals per afuncionar, minvarà de forma progressiva”.

3. COMPROMÍS CÍVIC
Ciutadania d’una comunitat cívica: una participació activa en els afers públics on l’interés per les qüestions públiques i la dedicació a les causes públiques són els signes clau de la virtut cívica.
Els ciutadans cerquen “l’interès personal ben entès” (TOQUEVILLE). L’interès personal definit en el context de les seves necessitatspúbliques més àmplies, que reacciona davant els interessos dels altres.
La participació, té un esperit públic més important que l’actitud, i està més orientada cap als beneficis comuns. Els ciutadans entenen el domini públic com quelcom més que un camp de batalla per a aconseguir interessos personals.

4. IGUALTAT POLÍTICA
Ser ciutadà d’una comunitat cívica, comporta els mateixos drets i deuresper a tothom. Relacions horitzontals de cooperació i reciprocitat.
Els líders de les comunitats, han de ser responsables davant els conciutadans, i s’han de concebre a ells mateixos com a tals.
Tant el poder absolut, com l’absència de poder poden ser fonts de corrupció, perquè ambdues coses infonen un sentiment d’irresponsabilitat. Una comunitat es considera més cívica com més s’aproxima lapolítica a l’ideal d’igualtat política entre els ciutadans que segueixen normes de reciprocitat i de compromís amb l’autogovern.

5. SOLIDARITAT, CONFIANÇA I TOLERÀNCIA
Els ciutadans virtuosos són servicials, respectuosos amb els altres, fins i tot quan tenen diferències en qüestions substancials.
El teixit de confiança fa més fàcil per a la comunitat superar l’oportunisme. Els interessos...