angel guimerà

Biografia
Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg i poeta en llengua catalana. - La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va fer un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a finals del segle XIX.
- El seu pare eraAgustí Guimerà Fonts, vingut del Vendrell, i la seva mare Margarita Jorge Castellano, de les illes Canàries.
Va néixer en la que llavors s'anomenava Calle Canales i que actualment porta el seu nom. Va ser batejat el 10 de maig. Després de la mort del seu pare es va traslladar a viure amb el seu oncle a Catalunya el 1853, residint a Barcelona des dels set anys d'edat, i rebent una formacióeminentment catalana. Viuria a partir de llavors entre la ciutat comtal i la petita població tarragonina del Vendrell, en la qual solia refugiar-se en els seus temps lliures. Del 1859 al 1862 estigué estudiant al Col·legi de Sant Antoni, on va començar a fer poesia, convertida en passió gràcies als escolapis Ramon i Vidales, i començà a tenir freqüents reunions amb intel·lectuals com Francesc Matheu, PereAldavert i Francesc Ubach.
A Barcelona, ben aviat aprengué el català i s'identificà amb el moviment catalanista. Va unir-se al grup La Jove Catalunya i la revista La Gramalla, començant a publicar poemes com El rei i el conseller. El 1871 fundà la revista La Renaixensa (més endavant convertida en diari), de la qual va arribar a ser director durant tres anys. El seu primer premi consistí en unaccèssit als Jocs Florals de la capital catalana pel poema Indíbil i Mandoni. En l'edició de 1876 va obtenir la Flor Natural, amb Cleopatra, i l'any següent es va convertir en Mestre en Gai Saber en aconseguir la Flor Natural, la Viola d'or i argent i l'Englantina d'or, respectivament, per L'any mil, Romiatge i El darrer plany d'en Claris.
Les composicions poètiques de Guimerà foren recollides aPoesies (1887), Glorioses (1913), Segon llibre de poesies (1920) i Poesies (1924). El 1882 s'adherí al Centre Català i al grup polític de Valentí Almirall. El 1889 és escollit president de la Lliga de Catalunya. El 1892 és ponent de les Bases de Manresa per a la constitució regional catalana, organitzades per la Unió Catalanista. Fou un dels portadors del Memorial de Greuges a Madrid. El 1895 fouelegit president de l'Ateneu Barcelonès i pronuncià, per primera vegada en la història de la institució, el discurs inaugural en català.[1]
El 1904, l'Acadèmia Sueca va preveure concedir-li el Premi Nobel de Literatura, en el primer premi conjunt: al costat d'ell, també era guardonat el poeta provençal Frederic Mistral. Es premiava d'aquesta forma dos autors paradigmàtics del renaixement literarigairebé simultani de dues llengües llatines amb una part de la seva història comuna: el català i l'occità. No obstant això, pressions des del govern espanyol,[2] que consideraven poc convenient premiar un autor català (que, a més, havia tingut un rellevant paper polític a Catalunya), van impedir que el projecte de l'Acadèmia es dugués a terme. En lloc de Guimerà, va ser proposat José de Echegarayque, a part de la seva pròpia obra, havia traduït al castellà algunes obres de Guimerà. Així, el Premi Nobel va ser finalment concedit al curiós tàndem Echegaray-Mistral, autors que res tenien a veure entre ells.
Els seus discursos polítics foren publicats l'any 1906 amb el títol de Cants a la Pàtria. El 1916 li fou atorgada la Creu de la Legió d'Honor per part del Govern francès. La seva mort es vaproduir a les dotze i nou del divendres 18 de juliol de 1924 al carrer Petritxol de Barcelona,[3] i va tenir un enterrament multitudinari al Cementiri de Montjuïc.A Santa Cruz de Tenerife se li va dedicar un teatre (Teatro Guimerà).
- La trajectòria literària d'Àngel Guimerà (1845-1924) es relaciona directament amb la consolidació del moviment polític i cultural de la Renaixença. Ell en va...