1984

EL MEU ESTOIG
Tinc dos estoigs. Un és vermell i ja fa temps que el tinc; l’altre és negre transparent amb ratlletes de colors, que emserveix per guardar els retoladors per a la pissarra. Me’l vaig comprar fa un parell de mesos als xinos.
De tant en tant, sobretotquan tinc una estona i m’agafa la dèria consumista, faig un tomb pels basars i sempre hi trobo alguna ruqueria barateta per emportar-mea casa. Així és com, a la meva maleta de l’insti, hi porto aquestes baratures que, tot sigui dit, no van de cap manera. Els alumnesse’n riuen amb raó. Els retoladors són tan dolents que si els utilitzo embruten tant que després costa un munt que la pissarra torni aquedar en unes mínimes condicions.
Un cop vaig comprar-hi dos marcadors fluorescents: un no tenia punta i l’altre no escrivia de capmanera. Ah, i una altra vegada em vaig quedar dues bombetes per al cotxe: una la vaig haver de llençar només obrir l’embolcall perquè estavafosa i l’altra em feia una llum miserable i es va fondre al cap d’una setmana.
L’estoig de ratlletes, però, sembla que aguanta. Total,per 80 cèntims que va costar, encara té la cremallera intacta i no s’ha descosit de cap cantó. És prou boniquet; fa força goig. Laveritat és que no l’he trobat mai necessari, ni tan sols el primer dia, però quan el miro m’agrada i amb això ja en tinc de sobres.