Ajudes tecniques mobilitzacions deambulacions i transport

INTRODUCCIÓ

Són instruments mecànics o electrònics, com bastons, caminadors, cadires de rodes manuals o elèctriques, que ajuden a la persona amb discapacitat a desplaçar-se i que la desplacin.
Per a la mobilització les ajudes tècniques són útils instruments que ajuden tant a l’usuari com al professional a realitzar un treball més còmode i amb més seguretat.
Per a la deambulació les ajudestècniques són instruments que ajuden a l’usuari a caminar amb més seguretat i a tenir un punt més de recolzament tenint en compte les seves debilitats.
Per al transport les ajudes tècniques són instruments molt útils que ajuden al professional a portar a una persona d’un lloc a un altre quasi bé sense cap esforç, encara que tenint en compte que han de vigilar molt bé els possibles obstacles que espoden trobar.

1.AJUDES TÈCNIQUES PER A LA MARXA O DEAMBULACIÓ

1.1.BASTONS-CROSSES O BASTÓ ANGLÉS

1.1.1.Objectiu: per a què serveix?

Són dispositius ortopèdics que busquen un recolzament suplementari del cos al terra mentre que la persona camina.

1.1.2.Característiques: com és? Descripció.

a. Empunyadura o part proximal. Serveix per agafar el bastó. Ha de permetre un agafamentfàcil i correcte. Hi ha de diverses formes, però les més comuns són corbades o en T. Una empunyadura corbada no asegura un bon equilibri, ja que la força que exerceix la persona sobre l’empunyadura no recaurà sobre la canya (b), sinó fora d’ella. Per tant es recomanen empunyadures en forma de T.
b. Canya o segment central vertical del bastó.
c. Contera o part distal. Generalment de cautxú, sónamples i còncaves, per permetre una bona fixació al terra. Les conteres petites, dures i convexes rellisquen i són perilloses.

1.1.3.Llargada adequada.

Hem de regular la longitud del bastó de tal manera que l’empunyadura quedi situada 5cm per sota de l’ós anterior de la cintura. Un bastó massa llarg o massa curt influirà desfavorablement en la marxa.

1.1.4.Com utilitzar-lo?

El bastó escol•loca en el braç contrari a la cama de la lesió, a no ser que existeixin patologies en aquest braç que impedeixin aquesta col•locació. D’aquesta manera no es modifiquen els moviments que el nostre cos realitza de manera automàtica al caminar; quan caminem els nostres braços es mouen involuntàriament, avançant-se cada vegada que ho fa la cama contrària. Si situem el bastó en el mateix costat de lacama lesionada, no s’aprofitarien els moviments automàtics del nostre cos i seria més difícil utilitzar el bastó com recolzament.

1.2.CAMINADORS

1.2.1.Objectiu: per a què serveix?

Són ajudes per la marxa que busquen un recolzament suplementari al cos mentre que la persona camina.

1.2.2.Diferents tipus de caminadors, Característiques: com són? Descripció dels dos tipus més usuals, ambrodes i sense rodes i per a qui estan recomanats cadascun.

El caminador és una estructura de metall amb quatre potes i tres costats tancats que es recomanen a individus que no tenen la força suficient per caminar sense recolzar-se, o bé, qui tenen dificultats per mantenir l’equilibri, la gran virtut del caminador és que dóna seguretat, estabilitat i descans al caminar, gràcies a la sevaestructura i a que les dues mans de l’individu intervenen per carregar el pes corporal.

Tipus:
• El primer tipus és el estacionari o fix, que es caracteritza per contar amb parts que no poden ser remogudes; la se va estructura és rígida i molt ferma, a la vegada que lleugera i fàcil d’aixecar a mida que el pacient camina. En alguns models les potes davanteres tenen rodes que afavoreixen undesplaçament més senzill i, en general, aquest tipus d’aparell és recomanat per a persones que les seves cames són dèbils, però els seus braços forts.
• L’altre variant és el caminador recíproc, que té parts que poden ser remogudes, per que l’accessori es faci més llarg o més curt; així mateix, pot tenir una frontissa al centre per que els costats no es moguin independentment un de l’altre. Aquest...