Albert branchadell
Páginas: 25 (6240 palabras)
Publicado: 1 de noviembre de 2011
Per què Albert Branchadell?
Només apuntaré el que sé de Branchadell (jo sóc el primer que voldria llegir amb calma alguns dels llibres que ha publicat) i intentaré explicar per què considero tan important analitzar les seves tesis sobre política lingüística. (I no cal dir que seria fantàstic que ell seguís aquest debat i hi intervingués.)
D'entrada, vull reiterar que per mi la salut i elfutur del català depenen molt més de la política lingüística que de la correcció i el model de llengua. Parlar del model de llengua m'interessa, però sense perdre mai de vista que, en darrer terme, l'estat del terreny de joc i les possibilitats de jugar-hi en condicions depenen, sobretot, de la política.
El que sé d'Albert Branchadell
L'Albert Branchadell (1964) és en aquests momentsl'abanderat d'un futur sostenible per al català dintre del bilingüisme. És, per tant, un sociolingüista políticament correcte en un sentit molt concret: el que propugna no desborda els límits de l'Estatut i la Constitució. No és estrany, doncs, que, com diu el Pere, sigui la veu més visible de la sociolingüística catalana a El País o La Vanguardia. Branchadell seria la moderació, o el camí del mig, entreels que tenen com a meta més o menys confessable el monolingüisme català o castellà.
Branchadell nega, per tant, i considera errònia la sociolingüística del conflicte que jo he pres com a base de la meva anàlisi. [Fins al final del paràgraf afusello fragments d'un text aparegut a Contrastant.net] Segons ell, és possible aturar el procés de substitució lingüística sense invertir-lo, de maneraque determinades llengües poden instal·lar-se indefinidament en la situació minoritària sense que en perilli l'existència. La sostenibilitat, doncs, tal com l'entén Branchadell, és, per a determinades llengües, la renúncia a l'objectiu de la normalització. L'alternativa a la substitució ja no és la normalització, sinó la sostenibilitat.
Té, doncs, una posició crítica contra la políticalingüística més o menys encoberta de certs sectors d'ERC (sobretot contra Bernat Joan). I sosté, per exemple, que una hipotètica independència de Catalunya seria, de fet, perjudicial per a la salut del català.
Entre els llibres que ha publicat hi ha La normalitat improbable (1996), Liberalisme i normalització lingüística (1997), La hipòtesi de la independència (2001), La moralitat de la políticalingüística (2005) i L'aventura del català (2006). Branchadell treballa a la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB i presideix l'Organització pel Multilingüisme, que malda per fer presents a les institucions estatals i europees (i als seus documents) les quatre llengües oficials (castellà, català/valencià, gallec i basc). I seguint aquest model, també la del guaraní (parlat al Paraguai) alMercosur.
Branchadell és un polemista brillant i intel·ligent que reflexiona sobre l'ètica de les intervencions lingüístiques en general. Desborda, per tant, el tradicional marc nacionalista per defensar el català des d'un multilingüisme fonamentat en el liberalisme.
Per què crec que és tan important analitzar el que diu
El plantejament de Branchadell crec que té la virtut d'atenuar elconflicte, de desnacionalitzar-lo, i, per tant, li veig un gran futur polític. Té, a més, el decisiu avantatge de no qüestionar el marc legal que garanteix el bilingüisme. Per fer-se una idea de fins a quin punt no el qüestiona us recomano llegir el seu article Rebajas de verano, publicat a El Periódico el28-09-08 http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=547501&idseccio_PK=1006 Un article acollit amb entusiasme per webs com Asociación por la Tolerancia o Ciudadanos en la Red.
La pregunta crucial per al futur de la llengua és si aquest bilingüisme (inevitablement asimètric) permet, com pretén Branchadell, un futur sostenible per al català; o és, com em sembla a mi, l'estratègia més intel·ligent per anar-lo afeblint: amb una clara erosió dels...
Només apuntaré el que sé de Branchadell (jo sóc el primer que voldria llegir amb calma alguns dels llibres que ha publicat) i intentaré explicar per què considero tan important analitzar les seves tesis sobre política lingüística. (I no cal dir que seria fantàstic que ell seguís aquest debat i hi intervingués.)
D'entrada, vull reiterar que per mi la salut i elfutur del català depenen molt més de la política lingüística que de la correcció i el model de llengua. Parlar del model de llengua m'interessa, però sense perdre mai de vista que, en darrer terme, l'estat del terreny de joc i les possibilitats de jugar-hi en condicions depenen, sobretot, de la política.
El que sé d'Albert Branchadell
L'Albert Branchadell (1964) és en aquests momentsl'abanderat d'un futur sostenible per al català dintre del bilingüisme. És, per tant, un sociolingüista políticament correcte en un sentit molt concret: el que propugna no desborda els límits de l'Estatut i la Constitució. No és estrany, doncs, que, com diu el Pere, sigui la veu més visible de la sociolingüística catalana a El País o La Vanguardia. Branchadell seria la moderació, o el camí del mig, entreels que tenen com a meta més o menys confessable el monolingüisme català o castellà.
Branchadell nega, per tant, i considera errònia la sociolingüística del conflicte que jo he pres com a base de la meva anàlisi. [Fins al final del paràgraf afusello fragments d'un text aparegut a Contrastant.net] Segons ell, és possible aturar el procés de substitució lingüística sense invertir-lo, de maneraque determinades llengües poden instal·lar-se indefinidament en la situació minoritària sense que en perilli l'existència. La sostenibilitat, doncs, tal com l'entén Branchadell, és, per a determinades llengües, la renúncia a l'objectiu de la normalització. L'alternativa a la substitució ja no és la normalització, sinó la sostenibilitat.
Té, doncs, una posició crítica contra la políticalingüística més o menys encoberta de certs sectors d'ERC (sobretot contra Bernat Joan). I sosté, per exemple, que una hipotètica independència de Catalunya seria, de fet, perjudicial per a la salut del català.
Entre els llibres que ha publicat hi ha La normalitat improbable (1996), Liberalisme i normalització lingüística (1997), La hipòtesi de la independència (2001), La moralitat de la políticalingüística (2005) i L'aventura del català (2006). Branchadell treballa a la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB i presideix l'Organització pel Multilingüisme, que malda per fer presents a les institucions estatals i europees (i als seus documents) les quatre llengües oficials (castellà, català/valencià, gallec i basc). I seguint aquest model, també la del guaraní (parlat al Paraguai) alMercosur.
Branchadell és un polemista brillant i intel·ligent que reflexiona sobre l'ètica de les intervencions lingüístiques en general. Desborda, per tant, el tradicional marc nacionalista per defensar el català des d'un multilingüisme fonamentat en el liberalisme.
Per què crec que és tan important analitzar el que diu
El plantejament de Branchadell crec que té la virtut d'atenuar elconflicte, de desnacionalitzar-lo, i, per tant, li veig un gran futur polític. Té, a més, el decisiu avantatge de no qüestionar el marc legal que garanteix el bilingüisme. Per fer-se una idea de fins a quin punt no el qüestiona us recomano llegir el seu article Rebajas de verano, publicat a El Periódico el28-09-08 http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=547501&idseccio_PK=1006 Un article acollit amb entusiasme per webs com Asociación por la Tolerancia o Ciudadanos en la Red.
La pregunta crucial per al futur de la llengua és si aquest bilingüisme (inevitablement asimètric) permet, com pretén Branchadell, un futur sostenible per al català; o és, com em sembla a mi, l'estratègia més intel·ligent per anar-lo afeblint: amb una clara erosió dels...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.