Anàlisi del joc en relació al desenvolupament infantil

ANÀLISI DEL JOC EN RELACIÓ AL DESENVOLUPAMENT INFANTIL


Introducció

El joc és inherent a la naturalesa dels infants, es espontani, lliure i voluntari. És la forma que tenen els/les nenes/es de relacionar-se amb el seu entorn, el seu llenguatge. És universal i patrimoni de totes les cultures, que presenten diferents característiques segons sigui aquesta. Mitjançant el joc, el nen aprèn,descobreix el món, experimenta amb ell mateix, s’expressa, es desenvolupa social, afectivament, i cognoscitivament mitjançant les sensacions, els moviments i les relacions.

Desenvolupament social, afectiu i comunicatiu de 0 a 2 anys

Des que el nen neix, ja té certa disposició a interaccionar amb el seu entorn. Les seves capacitats innates, els gestos, l’acció, les expressions sensorialsprimàries, el somriure, el balbuceig.., són moviments amb els que el nen interacciona amb l’entorn i en el moment que obté resposta s’inicia el intercanvi que es pot interpretar com a un joc i que li proporcionarà la base necessària per continuar adequadament el seu procés de desenvolupament. En aquesta etapa trobem jocs dirigits a desenvolupar:
- Els seus sentits i la seva capacitat motora. Des de laclassificació de Wallon, H. (1947) que considera el joc com la activitat total del nen, degut al seu caràcter espontani i natural, estaríem parlant dels jocs funcionals on domina la causa-efecte, moviments molt senzills com ara obrir i tancar el els braços, moure els dits, tocar objectes, produir sons..., en definitiva jocs que desenvolupen les seves capacitats sensoriomotrius i que vanacompanyades d’un component afectiu i comunicatiu (mare/nen, adult/nen). Per la seva banda Piaget considera que el joc comença en els primers anys de vida i tret els actes reflexes, la resta és tot joc. Piaget classifica els jocs segons les estructures mentals que ell argumenta en la seva teoria, per tant en aquesta etapa parlem dels “jocs moguts” i els jocs sensorials, que són activitats de tipus motor isensitives que es realitzen per plaer tot i que serveixen per consolidar les adaptacions adquirides. Són jocs de tipus individual i amb adults com ara, el “cu-cut”, imitar sons, córrer, gatejar, trepar..D’aquesta manera el nen s’obre al món social a través del seu interès pel món dels objectes i fa servir la imitació com a eina de comunicació que l’acompanyen fins a les primeres vocalitzacions ila parla.
- Pel que fa a Vygotsky, el desenvolupament del nen es fa a través d’aspectes relacionals i d’aprenentatge, així doncs a través dels jocs el nen i els adults que l’envolten ajuden al seu desenvolupament afectiu a través de l’amor i la tendresa i de la comunicació preverbal, que facilita l’aparició del llenguatge i milloren la comunicació. Els somriures, les carícies mentre es juga ambel nadó/nen, les cares serioses, les ganyotes.., fan que vagin atribuint sentiments i comportaments a les persones i objectes de l’entorn i es va descobrint a si mateix a partir d’aquestes relacions socioafectives.

Desenvolupament cognitiu i socioafectiu en nens de 2 a 11 anys

En aquesta etapa cal ressaltar que el domini del llenguatge i l’aparició del joc simbòlic o fictici, o de fantasia,segons diferents teories, els infants comencen a desenvolupar el seu pensament, la seva personalitat, la creativitat, la imaginació, a expressar-se, a assimilar noves experiències, a relacionar-se amb el grup, va incrementant el seu coneixement sense la necessitat de la experiència pràctica, pot executar mentalment les accions, treure conclusions, apareix la curiositat intel•lectual, etc. Elsjocs d’aquesta etapa, classificats segons diferents teories són:
- Per Vygotsky el joc simbòlic o de rol, i la necessitat de la imaginació per jugar, crea zones de desenvolupament pròxim i així augmenta el coneixement. Com a factor bàsic en el desenvolupament, el joc facilita el pas de la situació imaginària al predomini de les regles. Per tant durant el joc el nen està per sobre de la seva...