Analisi del articulo " diagnòsticos comunitarios y de participación local"

Anàlisi de: “Diagnósticos Comunitarios y de Participación Local”
El diagnóstico comunitario de la Zona Ponent de Tarragona; Joel Martí
Joel Martí, en el seu article, ens parla sobre els diagnòstics comunitaris i la participació local, posa’t a la pràctica des de l’any 2000 en la Zona Ponent, situada a la perifèria de Tarragona i coneguda popularment com los Barrios. Es tracta d’un pla dedesenvolupament comunitari adreçat als ciutadans dels barris de Riuclar, Torreforta i Campclar.
La idea de la realització d’un diagnòstic comunitari es va plantejar a demanda del Comitè Tècnic format per la major part dels serveis públics de la zona i de la FAVIBC per a poder detectar les necessitats d’aquests barris i determinar un pla d’actuació. Joel Martí ho descriu com un procés continu deconeixement d’una realitat local, en aquest cas la dels barris ja esmentats, amb l’objectiu de compartir les diverses perspectives dels diferents actors de la comunitat i mitjançant la deliberació col·lectiva produir consensos on quedaran reflectides quines són les necessitats i inquietuds de la comunitat. Per arribar a un consens serà essencial crear vincles entre els diferents barris i entre elsdiferents actors implicats en el procés, trobar un espai de reunió per a que es produeixi i que aquestes necessitats comuns facin dels actors un instrument de transformació de la realitat.
Per això es va crear el “Núcleo Vecinal”, del que formaven part representants dels grups comunitaris ja existents (encara que molt fragmentats) en cada barri, aquest grup actuava com una eina d’unificació iassociació dels tres barris. Aquesta organització permetia que grups reduïts de persones de cada barri, intercanviessin perspectives, i s’impliquessin activament en la construcció d’un projecte global a nivell de zona. També es va crear el “Nucleo Técnico” integrat per professionals del CAP, dels serveis socials i de l’institut d’educació secundaria centrat en la coordinació de la tasca delsserveis, d’actuar com agents de salut i crear un pont entre els diferents professionals i entre aquests i la resta d’actors de la comunitat. Joel menciona que encara que estan plantejats com grups de treball separats actuen de manera bidireccional, ja que en determinants moments treballen conjuntament com un espai de trobada entre en nivell tècnic i el ciutadà. L’equip comunitari és l’eix central delprocés i constitueix el nexe entre el conjunt d’actors socials.
De la identificació de les necessitats en podrem deduir els símptomes que són els temes que generen més debat social, però per a que el diagnòstic comunitari tingui èxit ha d’incidir en el fons de la qüestió, en els temes de fons subjacents dels símptomes, ha d’intervenir sobretot en el context social, en els estils de vida, lesdesigualtats socials, el sistema de salut i l’accés a aquest; però el que es vital per a que el pla comunitari funcioni és el suport i la participació activa de la comunitat. L’autor no menciona un concepte al que hem donat gran importància a classe, l’empoderament, significa que per a estar en condicions de participar els individus de la comunitat han de ser capaços d’expressar les seves necessitats,plantejar preocupacions, de prendre decisions individuals de manera crítica, fer-se responsables d’aspectes de la seva vida com la pròpia salut i així poder portar a terme accions per a millorar.
Segons Joel Martí el diagnòstic passa per quatre fases diferents: La primera fase, que va durar tres mesos, es la definició del projecte i diagnòstic previ, una fase organitzativa i exploratòria en laque es van definir els objectius del projecte i del procés, també es va recopila informació quantitativa (dades sociodemogràfiques, memòries, publicacions, estudis, ,etc) i finalment es va efectuar la difusió del projecte a la població. La segona fase ( tres mesos) és la que correspon al treball de camp, es van posar en joc tècniques qualitatives i participatives amb els tallers de barri de...