ANGEL GUIMERA

ÀNGEL GUIMERA
Va néixer a Santa Cruz de Tenerife el 1845 i va morir a Barcelona el 1924. Fa obres psicoanalistes. Pertany a l’època de la Renaixença, un moviment literari, cultural i nacional de meitat del segle XIX únicament català, que intenta recuperar tot el que s’ha perdut durant la decadència. Comença al 1833 amb l’obra d’Aribau “La Pàtria” i té dos possibles finals, al 1892 amb l’apariciódel modernisme o al 1877 quan Verdaguer i Guimerà són premiats als Jocs Florals, ja que es considera que ja s’han aconseguit els objectius d’aquesta etapa. Aquests objectius eren:
Recuperar i depurar la llengua catalana com a llengua de cultura.
Reconstruir l’època d’esplendor nacional.
Reivindicar la literatura popular.
Divulgar els clàssics medievals.
Recuperar els gèneres literaris.Normalitzar i normativitzar el català (Tot i que la normativització no s’aconsegueix fins que s’acaba la Renaixença).
Les institucions que impulsen la Renaixença són: La premsa, la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, l’escola i universitat de Barcelona i sobretot els Jocs Florals. En els Jocs Florals tothom es podia presentar amb la condició d’escriure en català i amb un dels temes: amor, pàtria o fe.Àngel Guimerà té una obra que no és moderna, és a dir, està desfasada respecte les tendències europees, té una vinculació massa forta al romanticisme. Tot i així, la seva obra és de qualitat. L’autor va tenir diversos condicionaments biogràfics que van influir en la seva obra:
Era extremadament conservador i religiós i això s’observarà en les seves obres.
Tenia complex de mestís (nacionalistaconvençut es veu a si mateix com un sobrevingut). Intentava compensar el fet de no sentir-se català amb un nacionalisme exagerat.
Els seus pares es van casar quan ell ja havia nascut, fet contrari a la seva ideologia conservadora. Es sentia un fill il·legítim, fins al punt de falsificar el seu carnet d’identitat.
Va tenir un gran fracàs amorós que li va provocar una frustració que es reflecteix en lescomplicades relacions amoroses que mantenen els seus personatges; l’amor sempre té molts impediments en les seves obres.
Tot i que Guimerà semblava que anés a escollir el drama històric a l’hora d’escriure teatre un cop decantat ja per la llengua catalana (a causa que era bilingüe i en un principi va escriure en castellà) per enaltir les glòries del passat, es va decantar pel gènere teatral de latragèdia, que el va allunyar de la temàtica històrica. En aquest gènere va tenir influències de Shakespeare i Víctor Balaguer; d’aquest últim agafa l’ús del decasíl·lab blanc i la presència de personatges amb una dimensió històrica allunyades de la reivindicació de la catalanitat. També agafa del teatre de Schiller la visió de l’heroi ètic positiu que lluita contra les lleis injustes o lahipocresia social. Tot i així, Guimerà mostrarà aquests personatges com a éssers que viuen de manera angoixada i enfrontats amb la societat que els envolta i amb ells mateixos. A més, defensen la seva identitat, el seu món interior.
MAR I CEL
Es va estrenar l’any 1888 amb gran èxit. La intencionalitat literària i teatral és diferent en la tragèdia d’Àngel Guimerà i en l’obra de Dagoll Dagom tot i quecomparteixin argument i personatges. L’obra, però, ja estava escrita des de 1885 però, segons una carta a un amic seu, Àngel Guimerà no creia que li servis de res haver escrit Mar i Cel i una altra obra anomenada “El Fill del Rei” perquè no confiava en que les pogués posar en escena. Això es a causa que Frederic Soler tenia el monopoli teatral, per tant, no s’estimulava l’aparició i la promoció denous autors. A això se li sumava el poc entusiasme que tenia la gent en el gènere de la tragèdia. Mar i cel va haver d’esperar a ser representada ja que tothom aconsellava a Guimerà que representés El fill del Rei; es considerava que Mar i cel era una obra massa innovadora i difícil de representar, ja que la gent estava acostumada al moviment i l’efectisme escènic i aquesta obra es desenvolupava...