Antic Testament
Páginas: 14 (3311 palabras)
Publicado: 7 de octubre de 2012
ANTIC TESTAMENT
Introducció
L'apòstol Pau, en la segona carta als Corintis, parla de «l'Antic Testament» (o bé «l'Antiga Aliança») referint-se al conjunt de llibres que formaven els escrits sagrats del poble de Déu, la Bíblia d'Israel (2Co 3,14). Des d'aleshores, aquesta és la designació cristiana per a la primera part de la Bíblia, en relació a la segona part, el Nou Testament o NovaAliança.
Els diversos escrits que componen l'Antic Testament han nascut en un escenari geogràfic molt concret, i en un temps històric també ben determinat, que es perllonga al llarg de gairebé mil anys. El coneixement del marc geogràfic i històric de l'Antic Testament és molt útil per a la interpretació dels llibres que el formen.
El medi geogràfic
El país d'Israel, també anomenat Palestina oterra de Canaan, la pàtria de l'Antic Testament, forma part del Creixent Fèrtil, una regió constituïda pel curs inferior i mitjà dels rius Tigris i Eufrates, i per les conques fluvials de l'Orontes, del Litani i del Jordà, a les quals cal afegir la part inferior de les terres regades pel Nil; tot aquest territori correspon aproximadament al que avui es coneix com l'Orient Pròxim. Es tracta d'unconjunt geogràfic força coherent, delimitat per deserts a l'est i al sud, per altes muntanyes al nord i pel Mediterrani a l'oest. El seu clima és de tipus subtropical i relativament semblant en tot el territori. Les poblacions de la regió estaven políticament i econòmicament connectades entre elles; la seva cultura, malgrat les variacions regionals, era força homogènia.
Palestina està formada peruna sèrie de zones geogràfiques més o menys diferenciades. El nucli principal, que li fa d'espina dorsal, és una cadena muntanyosa, sense accidents orogràfics notables, que s'estén en direcció nord-sud entre el Mediterrani i la fossa del Jordà, amb una altitud mitjana d'uns vuit-cents metres; hi destacaven les ciutats de Siquem, Jerusalem i Hebron. Aquesta zona és relativament seca, amb uns 600 mmde precipitació a l'any (que es recullen durant els sis mesos hivernals, en el vessant marítim), i molt assolellada, cosa que permet el conreu de cereals, d'oliveres i de vinya, com també el pasturatge.
Una altra zona, paral•lela a aquella, és la vall del Jordà, encarada també a migdia, protegida per muntanyes i situada en gran part sota el nivell del mar; frueix d'un clima quasi tropical; allíon hi ha aigua, la vegetació creix esponerosa: el cicle biològic dels conreus és accelerat; les ciutats principals eren Bet-Xean i Jericó. Una altra regió és la plana costanera, una franja d'uns vint quilòmetres d'amplada que s'estén tot al llarg de la costa mediterrània, on hi havia, entre altres, les ciutats de Dor, Asdod, Ascaló i Gaza; l'agricultura hi és rica i, d'altra banda, essent una zonaabocada al mar i pas lògic de comunicació entre Mesopotàmia i Egipte, els seus habitants vivien sobretot del comerç; aquesta regió, però, pròpiament no formava part del país de la Bíblia, ja que s'hi installaren els «pobles del mar», els filisteus, a partir del segle XII aC.
A l'altra banda cal assenyalar la Transjordània, a l'est del riu Jordà, constituïda per l'extrem occidental d'un immensaltiplà, amb configuració geològica i altures semblants a les de la zona muntanyosa central, amb les quals forma una unitat només interrompuda per la fossa tectònica del Jordà; el seu clima i la productivitat de les seves terres són semblants a aquella; hi destacava la regió de Galaad, entre el riu Jarmuc i el Jaboc, i el territori d'Ammon, entre el riu Jaboc i el torrent d'Arnon.
Al nordd'aquestes regions hi ha la zona de les muntanyes que correspon aproximadament al que en temps del Nou Testament era Galilea, i que va des de la serralada del Carmel fins al massís de l'Hermon; en aquesta zona es troba també la muntanya del Tabor i, entre les muntanyes, la vall de Jizreel; les grans ciutats eren Dan, Hassor, Tanac i Meguidó; la regió de Galilea és relativament rica en agricultura. Al sud...
Introducció
L'apòstol Pau, en la segona carta als Corintis, parla de «l'Antic Testament» (o bé «l'Antiga Aliança») referint-se al conjunt de llibres que formaven els escrits sagrats del poble de Déu, la Bíblia d'Israel (2Co 3,14). Des d'aleshores, aquesta és la designació cristiana per a la primera part de la Bíblia, en relació a la segona part, el Nou Testament o NovaAliança.
Els diversos escrits que componen l'Antic Testament han nascut en un escenari geogràfic molt concret, i en un temps històric també ben determinat, que es perllonga al llarg de gairebé mil anys. El coneixement del marc geogràfic i històric de l'Antic Testament és molt útil per a la interpretació dels llibres que el formen.
El medi geogràfic
El país d'Israel, també anomenat Palestina oterra de Canaan, la pàtria de l'Antic Testament, forma part del Creixent Fèrtil, una regió constituïda pel curs inferior i mitjà dels rius Tigris i Eufrates, i per les conques fluvials de l'Orontes, del Litani i del Jordà, a les quals cal afegir la part inferior de les terres regades pel Nil; tot aquest territori correspon aproximadament al que avui es coneix com l'Orient Pròxim. Es tracta d'unconjunt geogràfic força coherent, delimitat per deserts a l'est i al sud, per altes muntanyes al nord i pel Mediterrani a l'oest. El seu clima és de tipus subtropical i relativament semblant en tot el territori. Les poblacions de la regió estaven políticament i econòmicament connectades entre elles; la seva cultura, malgrat les variacions regionals, era força homogènia.
Palestina està formada peruna sèrie de zones geogràfiques més o menys diferenciades. El nucli principal, que li fa d'espina dorsal, és una cadena muntanyosa, sense accidents orogràfics notables, que s'estén en direcció nord-sud entre el Mediterrani i la fossa del Jordà, amb una altitud mitjana d'uns vuit-cents metres; hi destacaven les ciutats de Siquem, Jerusalem i Hebron. Aquesta zona és relativament seca, amb uns 600 mmde precipitació a l'any (que es recullen durant els sis mesos hivernals, en el vessant marítim), i molt assolellada, cosa que permet el conreu de cereals, d'oliveres i de vinya, com també el pasturatge.
Una altra zona, paral•lela a aquella, és la vall del Jordà, encarada també a migdia, protegida per muntanyes i situada en gran part sota el nivell del mar; frueix d'un clima quasi tropical; allíon hi ha aigua, la vegetació creix esponerosa: el cicle biològic dels conreus és accelerat; les ciutats principals eren Bet-Xean i Jericó. Una altra regió és la plana costanera, una franja d'uns vint quilòmetres d'amplada que s'estén tot al llarg de la costa mediterrània, on hi havia, entre altres, les ciutats de Dor, Asdod, Ascaló i Gaza; l'agricultura hi és rica i, d'altra banda, essent una zonaabocada al mar i pas lògic de comunicació entre Mesopotàmia i Egipte, els seus habitants vivien sobretot del comerç; aquesta regió, però, pròpiament no formava part del país de la Bíblia, ja que s'hi installaren els «pobles del mar», els filisteus, a partir del segle XII aC.
A l'altra banda cal assenyalar la Transjordània, a l'est del riu Jordà, constituïda per l'extrem occidental d'un immensaltiplà, amb configuració geològica i altures semblants a les de la zona muntanyosa central, amb les quals forma una unitat només interrompuda per la fossa tectònica del Jordà; el seu clima i la productivitat de les seves terres són semblants a aquella; hi destacava la regió de Galaad, entre el riu Jarmuc i el Jaboc, i el territori d'Ammon, entre el riu Jaboc i el torrent d'Arnon.
Al nordd'aquestes regions hi ha la zona de les muntanyes que correspon aproximadament al que en temps del Nou Testament era Galilea, i que va des de la serralada del Carmel fins al massís de l'Hermon; en aquesta zona es troba també la muntanya del Tabor i, entre les muntanyes, la vall de Jizreel; les grans ciutats eren Dan, Hassor, Tanac i Meguidó; la regió de Galilea és relativament rica en agricultura. Al sud...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.