Análisis Singapore Airlines

Pregunta 1 (1,5 punts)

SIA és un magnífic jugador dins del sector del transport aeri. Aquest és un sector que en aquests moments està orientat cap a una tendència de competència en preus. Només cal mirar en el nostre entorn l’arribada de les conegudes empreses Low Cost que han obert l’entrada al viatge en avió a molta gent que fins ara no hi havia entrat, ampliant així el mercat.

Abans depoder discutir l’estratègia pròpia de SIA i comparar-la amb d’altres és imprescindible que entenguem molt bé quin és el context competitiu de la indústria aèria, com es posicionen les diferents companyies per poder sobreviure i per poder tenir la seva part de mercat.

Durant l’assignatura hem descobert que un dels millors models per analitzar l’estructura de competència en un sector és l’esquema que Michael Porter va publicar l’any 1982. Es tracta d’un model clàssic per la seva maduresa, però no deixa de donar-nos unes visions molt clares i interessants sobre qualsevol sector que es vulgui analitzar.

A partir dels exemples que s’exposen dins del material del curs i d’altra informació que puguis aconseguir sobre la indústria aèria, hauries de donar-nos una visió de l’entornespecífic d’aquest sector basada en el model de les cinc forces competitives.


Resposta

La teoria de M. Porter descansa en el comportament dels cinc següents elements:

1. Entrada de nous competidors.

Quan una indústria té elevada rendibilitat i creixement, és molt probable que nous competidors hi vulguin entrar. Si ho aconsegueixen l’atractiu de la indústria disminuirà.

En una primeraullada podríem pensar que és molt difícil poder entrar dins de la indústria del transport aeri. Les magnituds econòmiques de la inversió, l’oligopoli de fabricants i de competidors actual així semblen suggerir-ho. Tot i així el que realment hauríem de mirar és si hi ha dificultats substancials per accedir a préstecs bancaris.

Si l’aconseguir diners és relativament barat, llavors la probabilitatde més línies aèries entrant dins del mercat és més alta. Especialment si es tracta d’expansió de línies que a l’actualitat estant entrant en altres àrees geogràfiques. A mesura que més línies entren en el mercat, més saturat el podrem trobar.

La saturació del mercat porta llavors a que la diferenciació entre les línies aèries sigui encara més important i que aconseguir nous clients suposiun esforç clau. Les diferents companyies han de dirigir els seus esforços a dos objectius. En primer lloc fidelitzar molt els seus clients actuals i en aquest context el paper de la marca és un element bàsic. En segon lloc és fonamental intentar anar a “robar clients” a d’altres línies aèries que estiguin disposats a fer un canvi per qüestions de servei o per qüestions de preu. D‘aquesta manerauna entitat que pugui tenir un bon reconeixement com ara SIA té una posició privilegiada per evitar els efectes de l’entrada de nous competidors. Una base de clients fidel i una bona imatge es poden convertir en les principals barreres d’entrada en el mercat.


2. El poder negociador dels proveïdors.


Les transaccions creen valor per compradors i venedors. La forma en què es reparteixaquest valor està en funció del poder de cadascun d’ells. Això determina l’atractivitat de la indústria.


Els proveïdors fonamentals són dos: Boeing i Airbus. Aquestes dues empreses s’han convertit en les dues úniques entitats que han fet la inversió necessària per ser competitives en la fabricació del tipus d’aeronaus que les línies comercials necessiten per rendibilitzar les seves operacions.Per això s’han convertit en els dos únics proveïdors significatius. La resta de competidors no tenen la tecnologia ni l’àmbit de fabricació que elles poden aportar, especialitzant-se en altres tipus de productes més orientats a l’aviació privada o militar. Per aquesta raó no hi ha realment una forta competència entre ells.

A més, la probabilitat d’un proveïdor integrant-se verticalment fins...