Aprendiendo Para El Amor o Para La Violencia

Aprendiendo para el amor o para la violencia: las relaciones en las discotecas – Elena Duque (2006)

El llibre que he llegit es titula Aprendiendo para el amor o para la violencia: Las relaciones en las discotecas, i es de l’autora Elena Duque, l’obra ens introdueix en el món de les discoteques, la seva transformació al llarg del temps, i els rols que exerceixen els nois i noies dins d’elles,des de una òptica critica i reflexiva que ens convida a conscienciar-nos sobre la realitat que hi ha darrera de una tarda-nit d’oci.

Aquest llibre m’interessava pel fet de que l’Elena Duque, ens dones una conferencia i ens dones un toc d’atenció vers la violència de gènere, cada cop més present en la gent jove, i com aquesta violència es a vegades acceptada com una fet inevitable d’unasocialització ancorada en els topics de gènere i amb idees equivocades sobre l’amor.

En el llibre se’ns mostra l’evolució de les discoteques com a espais d’oci i de transformacions socials, com deia Paulo Freire som esser de transformació i no d’adaptació, i un cop més es demostra amb els canvis viscuts a traves del temps en relació a les transformacions social que s’han dut a terme al llarg delsanys fora i dins de les discoteques. Des de els moviments Dance (anys 70) amb l’estètica fluor amb Donna Summer al capdavant i l’entrada de les drogues al món de l’oci, amb la ruta del bakalao (anys 90), on ens adentrem de cap en la sociedad del riesgo (Beck,1998), on la dona ja està incorporada al mon laboral, fins avui dia que predomina la musica ambiental chill-out.

En totes aquestessituacions i en aquest espais de transformacions, neixen diferents tipus de relacions basades en la imposició de poder, de rol, de violència, etc.

Al llarg de la història, l’home ha sigut el sexe dominant a totes les cultures per els seus trets físics i per la imposició cultural, aquest fet a propiciat que la violència vers la dona no conegui de cultures ni de fronteres, el topic de que les donesculturalment amb nivell més alt d’estudis eren més susceptibles de patir aquesta violència , es mentida, ja que la violència de gènere esta present en tots els àmbits socials, culturals,...

La cultura d’arreu del món, ens han inculcat la
idea que l'amor té el seu origen en alguna cosa “biològica”, ”màgica”, molt de Disney: ningú sap per què apareix ni per què se’n va, però tothom voltrobar-ho. Si partíssim d'aquesta idea de que l’amor no l’escollim, que es una cosa espontània entre dues persones, estaríem defensant que el maltractament pot ser resultat d'una relació amorosa incontrolable en la qual tampoc es podria intervenir perquè seria un fet «inevitable» que ha de succeir.

Per contra, si defensem que l'amor no ocorre perquè sí, sense més, sinó que es construeix socialment,iper tant depèn de com ens eduquem i ens socialitzem, podem ser capaços de saber el per què de la violència de gènere i lluitar contra ella.

Els processos de socialització al qual estem sotmesos per la família, escola, amics, mitjans de comunicació, ens inculquen al llarg de la vida la idea que
l'amor és sofriment, dependència, submissió, gelosia, etc. o fins i tot que
amor i odi són duescares de la mateixa moneda, com diu l’Elena al seu llibre, nos hemos socializado y acostumbrado a que el amor se base en relaciones de poder, a vivir la estructura desigual de la relación (Duque.E,2006:71).

Aquest fet té una notable influència sobre els gustos, preferències, eleccions i desitjos de les persones,
desviant l'origen social de l'amor cap al terreny de la superstició. Les
pautesde l'atracció per unes persones o unes altres vénen influenciades,

encara que no determinades, per aquesta socialització que fa que interioritzem i normalitzem d'una banda, que la igualtat en les relacions porta a la monotonia i per un altre, que per viure relacions apassionades cal sofrir, això em fa relacionar-ho amb el concepte d’HABITUS de Bourdieu, on ens diu que si estem en un context...