Aprendiendo para el amor o la violencia (elena duque)

El Darwinisme social es basa amb la selecció social de les persones tot creant una dualització. L’exemple dels centres educatius dels barris rics com ara Pedralbes ja fa temps que tenen incorporat una tecnologia avançada amb prous ordinadors i Internet per tot l’alumnat, en canvi, en els barris mes pobres com ara el Raval o Sant Martí, fa poc que es van incorporar punts Omnia per oferir lapossibilitat de tenir un punt de conexió a Internet.
Bé, vui arribar en que entre homes i dones també existiesen desigualtats. Abans, la dona no tenia el dret a vot, a opinar, a treballar i crec que també es creava una mena de Darwinisme social on les diferencies estaben ben marcades no per ser pobres o rics sinó per discriminación per raons de sexe.

A finals dels anys 70, comencen a sorgir lescomunitats d’aprenentatge, (CA) alternatives a una redistribució forçada o a itineraris d’inclussió i segregació.
Tot i que les CA són un métode per aconseguir que tots els nens i nenes tinguin èxit escolar i actualment s’està posant en pràctica en centres educatius, no hi ha gaire publicitat ni gaire difamació d’aquesta alternativa.
En relació al llibre “Aprendiendo para el amor o la violéncia”,crec que dins de les comunitats d’aprenentatge em centraria amb la co-educació (perquè com explicaré més endevant, les actituds, l’amor, l’atracció... és influenciat per la societat). Si des de ben petits es concencía del que ens volen vendre sempre és que “el dolent de la pelicula es el que ens ha d’atraure” pel simple fet que té una conducta violenta, hem de transmetre que aixó no és així. Tenirun punt crític és escencial per poder escollir correctament i no fa falta fer el que el model social dicta.

En relació a altres llibres com ara un estudi que es va elaborar sobre el fracàs escolar, es podia observar que hi havien més nois que noies els quals no arribaben a treure’s el graduat escolar o que el nombre de nois matriculats en una carrera universitària era inferior al de noies.
Ambles CA, tothom té la mateixa oportunitat i crec que serien adecuades per motivar als nens a seguir endevant.

En l’estructuralisme podem dir que la relació Home – Dona, era objectivista on l’home tenia un rol atorgat (el treballador, el fort, no sentimental...) i la dona un altre (estava a casa per cuidar els nens i la casa); Aquesta distinció de rols feia sorgir desigualtats.
Dins d’aquestaperpectiva trobem a Merton, on distingueix dos tipus de funcions, la manifesta i la latent.
És curiós perqué durant el llibre d’Elena Duque es parla d’estratègies que fan els nois i les noies per establir una relació esporàdica en la cual sempre hi ha una intenció latent (seria enrrollar-se) i una de manifesta ( qualsevol excusa per estar sols, com ara, n’ehm a fer uan copa?)
A més, des d’uninici el llibre fa referència als diversos segles i com van evolucionant les persones i les dicoteques, la manera de ballar, el chill out, la música...Crec que l’entorn en si seria una funció latent que incita a una determinada acció.

Des d’una perspectiva sibjectiva juntament amb l’aparició dels moviments feministes als anys 60-70, aquesta diferència tan pronunciada entre home i dona anavadisminuint ja que es donava importancia el fet de decidir fer o no una acció, per tant, otorgava a la dona més autonomia.
Dins d’aquest hi trobem el moviment Marxiste on exposa que l’escola transmet uns valors/ idess/ pensaments i que aquests es reprodueixen en el sistema, és a dir, es socialitzen. En comparació amb Elena Duque, es podria dir que la societat estableix unes normes i uns rols on es creauna socialització en la qual la majoria segueixen aquests valors/ idees.
Estem continuament influenciats per l’entorn i aquest fet ens fa escollir un tipus determinat de persones, les que més ens atrauen tot i mostrar conductes poc apropiades com ara un noi que després de tenir una relació esporàdica amb una noia el primer que fa és criticarla i tractarla de fresca, tot i que la noia ho sabia...