Apuntes comunicación integración social

COMUNICACIÓ I LLENGUATGE
Comunicar-se: establir alguna cosa en comú amb algú, intercanviant informació, idees i/o actituds. Entenent-ho així està present en tots els éssers vius. Hi ha d’haver una intenció comunicativa.
COMUNICACIÓ ANIMAL
Diferents maneres de comunicació en els animals: els colors de la pell (ex: granota verinosa), mamífers -- més complexa -- diferents sonsper a diferents estats, diversos moviments del cos, ensenyar les dents,... (ex: gos).
Aportacions de l’etologia: existeixen fenòmens de comunicació i d’organització social en els animals que es creien exclusius dels humans (ex: amistat, protecció,...).
Experiències amb primats: per intentar demostrar si el llenguatge és una facultat exclusivament humana. S’han fet experiències amb 2ximpanzés en les que s’ha descobert com aquests són capaços d’aprendre un llenguatge.
Polèmica sobre l’existència del llenguatge en els primats: hi ha que estan a favor (experiments S.R.) i que estan en contra (la majoria de corrents filosòfiques i lingüístiques -- N. Chomsky).
COMUNICACIÓ HUMANA
De la comunicació animal (no llenguatge) al llenguatge humà: Darwin explica en2 llibres 2 teories de l’evolució. Una, el Darwinisme, l’altra que l’evolució humana parteix d’un animal similar al primat.
L’ésser humà és el que ha desenvolupat les formes de comunicació més elaborades de tot el Regne animal. Des de primitius ideava maneres d’intercanviar informació: senyals de fum, pintura, llenguatge oral, satèl·lits,...
El llenguatge oral, exclusivament humà,s’ha desenvolupat paral·lelament als canvis anatòmics (a nivell cerebral i corporal), per les exigències del medi i l’adaptació humana al seu entorn.
Comunicació humana i llenguatge: ens comuniquem des de que naixem de manera innata (palpant, escoltant,...). El fet de viure en comunitat fa necessària una interacció i relació amb el medi que l’envolta, de manera que és capaç de comunicar-se dediverses maneres (gestos, senyeres, grafisme,...), encara que la més utilitzada és el llenguatge oral. La parla és el vehicle a través del qual els pensaments són expressats en la comunicació oral. (també hi ha definició des del punt de vista pluridisciplinar)

QUÈ ÉS EL LLENGUATGE?
LLENGUATGE I SIMBOLITZACIÓ
La lingüística i la semiologia:
Llengua: sistema d’elements,regit per unes lleis pròpies que es poden estudiar. -- Saussure. (també hi ha definició segons el punt de vista pluridisciplinar)
* El signe és una entitat abstracte formada per dues parts que funcionen unides: el significat o part conceptual i el significant o part física. -- Saussure *
Semiologia: ciència general dels signes (una vegada definida la llengua com un sistema designes). -- Saussure.
Comunicació verbal: determinades successions de signes lingüístics amb un significat associat.
La semiòtica: part aplicada de la semiologia. -- Pierce
S’ha de tenir en compte que existeixen signes no verbals (senyals de trànsit, gestos, senyals sonores,...). 3 tipus de signes:
Indici: signe determinat pel seu objecte dinàmic, en virtut de la relacióreal que manté amb aquest objecte (ex: on hi ha fum, hi ha foc. Signe=foc - Objecte dinàmic=fum). No és voluntari, és natural, t’informa la natura.
Icona: signe determinat pel seu objecte dinàmic, en virtut de la seva naturalesa (ex: figura senyor/a en la porta del bany. Signe: figura senyor/a – Objecte dinàmic: - Naturalesa: ). És voluntari, es crea.
Símbol: no existeix cap relacióentre el signe i el seu objecte dinàmic, és així per un acord social (ex: signes lingüístics, els colors del semàfor, les lletres, els números). És inventat, voluntari i abstracte.
* La funció simbòlica del llenguatge:
1- Funció cerebral que necessita l’ésser humà per poder vincular idees i objectes reals amb els símbols que les representen.
2- (en sentit ampli)...