Apunts Gènres Literaris

CONCEPTE DE LITERATURA I DE GÈNERES LITERARIS
1. Què és la literatura? Evolució del concepte de literatura
La paraula "literatura" prové de la paraula llatina "litteratura", que entre altres significats, tenia el d'escriptura. Per tant, "litteratura" feia referència a la paraula escrita, és a dir, a tot allò que s'escrivia, sense distinció.
Fins al segle XVIII, quan es parlava de "literatura",es feia referència a qualsevol tipus de llibre, inclosos els estudis científics, filosòfics, etc. Les obres que avui coneixem com a literatura es distingien amb la denominació de "bones lletres", "belles lletres" o "poesia".
A partir del segle XVII es comença a fer una distinció entre les obres científiques o erudites, d'alta cultura, i les obres que tenien una finalitat estètica o de distracció.Aquestes últimes van acabar rebent el nom de "literatura". Per tant, direm que "literatura" es el conjunt d'obres escrites amb una finalitat estètica, escrites amb un tipus de llenguatge que rep el nom de "llenguatge literari".
2. El llenguatge literari.
Normalment, el llenguatge té una finalitat pràctica: es fa servir per informar, comunicar idees, etc. Però una obra literària hem dit que té unafinalitat estètica: no només interessa el que es comunica, sinó també la forma com es comunica, que ha de ser estètica, bella. Per això, en literatura utilitzem un tipus de llenguatge amb una finalitat estètica: és el llenguatge literari.
3. Què són els gèneres literaris?
Un gènere literari és cadascuna de les modalitats o classes en què podem dividir les obres literàries segons el seu tema i laseva forma.
4. Classes de gènere literari

4.1. La LÍRICA
En les obres que s'inclouen dins d'aquest gènere, l'autor o l'autora expressa els seus sentiments o les seves experiències més íntimes. Normalment, les obres líriques estan escrites en vers, per això moltes vegades quan parlem de poesia pensem immediatament en poesia lírica. Però en temps moderns ha sorgit el que s'anomenen "poemes en prosa"o prosa poètica, és a dir, els autors poden expressar la seva intimitat i crear obres líriques sense fer servir el vers. És un gènere en què s’expressa la subjectivitat de l’autor/a, el seu jo més íntim.
4.2. La NARRATIVA
En aquest gènere encabim totes les obres, en prosa i en vers, que expliquen una història, una sèrie de fets viscuts per uns personatges, en un espai i un temps, ja sigui per unnarrador extern o intern.
Dins d'aquest gènere literari, tenim diferents subgèneres: d'aquests, l'èpica i l'epopeia s'escriuen en vers, mentre que la novel·la, la novel·la curta, el conte, la faula, el diari o la biografia s'escriuen en prosa.



L’argument: són els fets, les accions o situacions que l’autor narra.
El tema: és la idea bàsica de la narració, que es pot sintetitzar en una frasecurta o en una 
paraula (l’amor, el pas del temps, la solitud, la llibertat, la pàtria...).
El punt de vista del narrador: el narrador és qui explica la història. Segons el punt de 
vista des del qual expliqui la història, el narrador pot ser:
-  intern: explica la història “des de dins”, hi participa com a personatge. Utilitza la primera 
persona.
-  extern: explica la història en tercerapersona, sense participar en els fets. Si el narrador 
extern té un coneixement absolut dels fets, del que pensen i senten els personatges, etc,. 
aleshores s’anomena narrador omniscient.
• L’estructura: normalment, les obres del gènere narratiu consten normalment d’aquestes
tres parts:
-  plantejament: presentació dels fets, dels personatges, del lloc on es desenvoluparà l’acció...
-  nus: ésel nucli central de l’acció.
-  desenllaç: s’explica com acaba l història, com es resolen els conflictes apareguts en el nus. Hi ha textos narratius que desenvolupen la història seguint un ordre cronològic. Són textos amb una estructura lineal. Però de vegades, el desenvolupament dels fets no segueixen un ordre cronològic: poden haver-hi salts en el temps (cap al passat, els flashback, o cap...