Apunts Gènres Literaris

CONCEPTE DE LITERATURA I DE GÈNERES LITERARIS
1. Què és la literatura? Evolució del concepte de literatura
La paraula "literatura" prové de la paraula llatina "litteratura".
Fins al segle XVIII, quan es parlava de "literatura", es feia referència als llibres científics, filosòfics, etc. Les obres d’avui en dia a la literatura es caracteritzen com "bones lletres", "belles lletres" o "poesia".
La"literatura" es el conjunt d'obres escrites amb una finalitat estètica.
2. El llenguatge literari: es fa servir per informar, comunicar idees, etc. Però una obra literària hem dit que té una finalitat estètica: no només interessa el que es comunica, sinó també ha de ser estètica, bella. Per això, en literatura utilitzem un tipus de llenguatge amb una finalitat estètica.
3. Què són els gèneresliteraris? Un gènere literari és podem dividir les obres literàries segons el seu tema i la seva forma.
4. Classes de gènere literari
4.1. La LÍRICA En les obres que s'inclouen dins d'aquest gènere, l'autor expressa els seus sentiments o les seves experiències més íntimes. Normalment estan escrites en vers. Però ha sorgit el que s'anomenen "poemes en prosa" o prosa poètica, és a dir, els autors podenexpressar la seva intimitat i crear obres líriques sense fer servir el vers.
4.2. La NARRATIVA En aquest gènere encabim totes les obres, en prosa i en vers, que expliquen una història, una sèrie de fets viscuts per uns personatges, en un espai i un temps, ja sigui per un narrador extern o intern.
Dins d'aquest gènere literari, tenim diferents subgèneres: d'aquests, l'èpica i l'epopeia s'escriuenen vers, mentre que la novel·la, la novel·la curta, el conte, la faula, el diari o la biografia s'escriuen en prosa.
L’argument: les accions o situacions que l’autor narra.
El tema: és la idea bàsica de la narració, que es pot sintetitzar en una frase curta o en una paraula (l’amor, el pas del temps, la solitud, la llibertat, la pàtria...).
El punt de vista del narrador: el narrador és quiexplica la història. Segons el punt de vista des del qual expliqui la història, el narrador pot ser:
-  intern: explica la història “des de dins”, hi participa com a personatge. Utilitza la primera persona.
-  extern: explica la història en tercera persona, sense participar en els fets. Si el narrador extern té un coneixement absolut dels fets, del que pensen i senten els personatges, etc,.aleshores s’anomena narrador omniscient.
• L’estructura: normalment, les obres del gènere narratiu consten normalment d’aquestes tres parts:
plantejament: presentació dels fets, dels personatges, del lloc on es desenvoluparà l’acció...

nus: és el nucli central de l’acció (desenvolupament de l’historia)

desenllaç: s’explica com acaba l història, com es resolen els conflictes apareguts en el nus.Són textos amb una estructura lineal (ordre cronològic). Però de vegades, el desenvolupament dels fets no segueixen un ordre cronològic: poden haver-hi salts (cap al passat, els flashback, o cap al futur, anticipant fets que encara no han passat). Aquestes obres tenen una estructura discontínua.
• El tipus de discurs: la història es pot presentar a través de tres formes discursives:
Narració defets i accions.

Descripció de personatges, llocs, objectes.

Diàleg dels personatges o monòleg. El discurs pot ser directe o indirecte. El discurs directe reprodueix fidelment les paraules emeses pels personatges (en forma de diàleg o de monòleg). L’indirecte repeteix en un discurs les paraules emeses pels personatges.
• Els personatges: dins d’una narració, els personatges poden fer diversesfuncions.
personatge principal: és el protagonista. Dins dels personatges principals hi pot haver també un antagonista (dolent/malvat)

personatge secundari: són els que giren al voltant del protagonista, tenen una participació menor en l’acció. Segons la caracterització, els personatges poden ser:
-  rodons: característiques pròpies i evolucionen al llarg de la història.
-  plans: no...