Arbre del pa

L'arbre del pa (Artocarpus altilis) és una espècie que pertany al gènere Artocarpus, dins la tribu de les artocàrpies, de la família de les moràcies,[1] amb centenars de varietats d'arbresdistribuïdes del sud-est asiàtic (Filipines i Indonèsia) a la Polinèsia, passant per totes les terres d'Oceania. L'acció de l'home ha distribuït l'espècie per totes les àrees tropicals del planeta, especialmentla zona antillana.[2] L'espècie més coneguda és Artocarpus altilis o arbre del pa pròpiament dit. Aquesta espècie, juntament amb el jaquer (Artocarpus heterophyllus), és la més cultivada del gènerearreu del món.L'avantpassat de l'arbre del pa fou probablement Artocarpus camansi, originari de les Moluques i les Filipines.[2] Les dues varietats d'arbre del pa –la que té llavors i la que no– no estrobaven en estat salvatge a la majoria d'illes del Pacífic. La planta fou domesticada per primer cop al Pacífic occidental, i la seva distribució per la resta de la regió fou causada les migracions icolonitzacions humanes que començaren fa uns 3.000 anys. Doncs, tot seguint les migracions humanes per Oceania, es pot traçar la distribució de l'arbre de pa, que acompanyà les humanitzacions de lesilles. Això, a més, dóna suport a les teories que afirmen que la Polinèsia fou poblada a partir de la Melanèsia, tal com estudis d'altres àmbits –lingüístics, culturals i antropològics– ja haviendemostrat. A la Melanèsia i la Polinèsia, l'espècie actual derivaria del resultat de generacions de reproducció vegetativa d'Artocarpus camansi, mentre que a la Micronèsia, l'espècie conreada seria lahibridació d'aquesta modificació d'Artocarpus camansi amb Artocarpus mariannensis.[2] Les úniques excepcions oceàniques, on no hi ha espècies del gènere Artocarpus són Nova Zelanda i l'Illa de Pasqua.[3]Amb les navegacions europees dels Mars del Sud al segle XVIII, es transportaren espècies sense llavor de Tahití a Jamaica i Saint Vincent, i de Tonga a la Martinica i la Guaiana Francesa a...