Arquitectura I Minusvalideses Visuals

ARQUITECTURA I MINUSVALIDESES VISUALS
PROJECTES. PROBLEMES I SOLUCIONS
Qm TARDOR 2012 ETSAV

ARQUITECTURA I MINUSVALIDESES VISUALS

L’entorn físic que dissenyem pareix estar destinat a un ser humà fictici e immutable, que no creix, no enferma, no enveeix, no mor, un model antropomètric perfecte, conseqüència d’una visió perfeccionista de l’home. Les barreres arquitectòniques iurbanístiques, les barreres culturals, les socials i també les burocràtiques, son aquells impediments que fan a la no integració o a la dificultat de participar de les activitats d’una comunitat per algunes persones, com per exemple, discapacitats visuals. La seua integració es una obligació que pertany a tota la comunitat, per això es deuen evitar aquells obstacles que els interrompien l’ús de la ciutat i elsseus llocs. La necessitat d’una planificació racional de dites ciutats i dels espais de treball es presenta, en la actualitat, com un aspecte indispensable per aconseguir e impulsar actuacions encaminades a la millora i el benestar dels ciutadans. Es molt important, aleshores, a les societats modernes donar-li major atenció a la accessibilitat i utilitat dels edificis que seran usats pels seusciutadans. “Accessibilitat”, es la característica de l’urbanisme, la edificació, el transport o els mitjans de comunicació que permet a qualsevol persona la seua utilització i la màxima autonomia personal, aconseguint d’aquesta forma integració i equiparació d’oportunitats per a tots els ciutadans. Una ciutat accessible es tradueix en una ciutat amigable i confortable per a la totalitat dels seushabitants. Aleshores, quan projectem i construïm, realitzarem un disseny normalitzant mides i espais, tenint en compte que al mon existeix al voltant d’un 30% de persones amb discapacitat temporal o definitiva, degut a la seua edat, minusvalía o accidents. La bona accessibilitat es aquella que existeix, però passa desapercebuda per a la majoria de les persones, excepte evidentment per a les personesamb mobilitat i comunicació reduïda. Ens estem referint a aquells amb distints tipus i graus de discapacitats, en aquest cas la visual, sinó també els nens, les dones embarassades, les persones de la tercera edat i aquells que transitòriament veuen limitades les seues capacitats de mobilitat. Es necessari que la ciutat acolli a dita població i que els tècnics i representants polítics anemincorporant aquests conceptes a les nostres pràctiques quotidianes. En aquest context cada vegada resulta més indissociable la accessibilitat de la arquitectura, aleshores la arquitectura serà accessible i la ciutat per a tots.
1

ARQUITECTURA I MINUSVALIDESES VISUALS

El nostre món està dissenyat per a uns pocs

Fem del nostre món un lloc per a tots

2

ARQUITECTURA I MINUSVALIDESES VISUALSAproximació a la Deficiència Visual
Resulta obvi que el món de la persona cega és un món desproveït de visió, de llum, de color. És un món en el qual la informació transmesa per altres sentits cobra una importància essencial. Si pensem que les persones reben al voltant del 85% de la informació a través del canal visual, que aquest tipus d'informació és globalitzada i es realitza a més a unavelocitat considerable, comprendrem que l'atenció es dirigeixi principalment cap a l'anàlisi d'aquests estímuls visuals per sobre les altres vies sensorials. El cas del deficient visual és ben diferent; les sensacions auditives, olfactòries i tèrmiques passen a ocupar un lloc predominant en la seva experiència sensorial. La seva experiència sensorial del món serà, per tant, qualitativamentdiferent. En lloc de ser un món de llums i ombres, de colors i perspectives és abans de res, un món de sons, olors, textures, temperatures, on la informació la rebrà a través de l'activitat del seu propi cos i la informació verbal. En aquests dominis sensorials la quantitat i qualitat d'informació que es rep és significativament diferent. Hi ha nocions quotidianes per al vident que manquen totalment...