Art grec

1.Definició d’art
L’art és una manifestació de l’esperit humà per a expressar uns determinats valors culturals i ideològics.

2. L’artista al llarg de l’historia
Des del món clàssic fins al Renaixement, l’art és l’activitat que requereix un aprenentatge i que es limita

3. Funcions de l’art
Les funcions de l’art són molt diverses, es presenten interrelacionades i varienhistòricament i socioculturalment.
Pel que fa a la funció pedagògica, l’art ha estat utilitzat, pels poders dominants com un dels mitjans més importants per a intervenir sobre la població.
L’art té una funció pràctica i utilitària perquè interpreta la realitat i hi actua. L’art ha acomplert un paper mitjancer entre l’ésser humà i les forces de la natura, i la presencia i potestat d’allò diví.Les pintures rupestres i les estatuetes d’os i vori de la Prehistòria van ser realitzades amb finalitats màgiques.
En el pensament grec es va formular la idea de que la funció básica de la pintura i l’escultura era imitar la natura.
En l’edat mitjana es va passar a imitar la realitat sobrenatural i a instruir en la fe cristiana, la seva funció era docent.
L’Antiguitat clàssica va descobrir elsentit de la bellesa i la funció estètica en l’art.
A finals del segle XVIII, el concepte d’art canvia completament de rumb. Es qüestiona l’única finalitat de l’art estesa fins aleshores, la de proporcionar bellesa, i es comencen a valorar altres formes d’expressió per part de l’artista que no siguin exclusivament la capacitat de proporcionar gaudi.
4. Promotors art i mecenes
Amb anterioritat alsegle XIX i a l’aparició dels marxants, la majoria de les obres d’art eren encàrrecs. Els mecenes més importants van ser l’Església catòlica i les corts europees.
Des del període renaixentista, s’estableix una profunda vinculació entre ell i els personatges que promocionen la seva activitat. Assistim així, a la inauguració d’una forta vinculació entre la persona que veu en l’art un mitjà deprestigi social i l’autor, la qual cosa comporta l’inici del mecenatge artístic.
El mecenes està vinculat als valors de l’humanisme, que en el barroc es substitueix pels poders absoluts. En aquesta època es creen les figures de l’artista del rei i el de cambra.
A partir de la segona meitat del segle XVIII, comença una etapa de reivindicació que imposa nous espais per a la promoció artística.L’artista emergeix com a individu solitari i independent amb la seva pròpia visió del món. Doncs, es configura un nou sistema de relacions, identificat amb els salons, que eren espais expositius oposats a les formes d’exhibició dels poders polítics dominants.
7. Propietats del patrimoni
Els béns del patrimoni es poden classificar en :
Béns el domini dels quals és de l’Administració pública, enqualsevol de les seves esferes: central, local o institucional. L’ ús particular d’aquests béns, està regulat per l’Administració. Els objectes de l’estat poden ser cedits per un termini de temps a museus o centres privats, i fins i tot permutats amb altres objectes de museus estrangers, prèviament autoritzats.
Béns de propietat particular. El domini de béns pot pertànyer a una institució o a uncol·leccionista privat. El mecenes contemporani patrocina una restauració, una exposició, l’adquisició d’obres… És propietari de part del patrimoni artístic i pretén assumir un protagonista paral·lel al de l’Estat.
9. Les set meravelles del món
Aquestes set meravelles, ordenades segons el període de la seva construcció, són les següents:
1. La Gran Piràmide de Gizeh Construcció acabada pels volts del2860 aC[->0] com a tomba per al faraó[->1] Kheops[->2]. Situada a Gizeh[->3], Egipte[->4], és l'única de les set meravelles que encara es manté dreta.
2. Els jardins penjants de Babilònia[->5]. Construïts entre el 605 aC[->6] i el 562 aC[->7]. Situats a Babilònia[->8], Mesopotàmia[->9] (a l'actual Iraq[->10]).
3. El temple d'Àrtemis a Efes[->11]. Construït devers els anys 550 aC[->12] i 325...