Arte Romanico

Introducció

L'art romànic es desenvolupa a l'Europa Occidental del segle X al XIII, després de la descomposició de l'Imperi Carolingi.
A part de les influències clarament romanes i de les noves tendències que havien anat experimentant amb noves formes i estructures, també hi ha una clara assimilació de modalitats orientals.
El nou estil s'estengué ràpidament per totes les cultures europeesmediterrànies, travessant els Alps cap els països del Rin i endinsant-se per tota la Península Ibèrica.
Amb aquest estil, s'utilitzà sobretot pedra trencada. A la nau s'aplicava la volta de canó, sense ornamentacions ni obertures. Sovint amb la porta d'entrada situada al cantó de migdia com a única obertura, amb escasses finestres. Només a l'exterior dels Absis i murs s'hi ressaltava algunalesena. Les naus podien estar dividides per pilars units per arcs de mig punt.
A finals del segle XI es produeixen canvis importants com les primeres realitzacions en pedra polida, l'ornamentació escultòrica de finestres, portals,capitells... Serà al segle XII, quan esclata la construcció de les grans obres del romànic, amb pintures murals, grans campanars, claustres... Però sempre limitats pelsrecursos arquitectònics que millorarà l'estil gótic.

Arquitectura

L'arquitectura és la característica principal de l'art romànic. Es caracteritza principalment pels sostres baixos i les parets molt gruixudes.
A les esglésies destaquen:
Una distribució en forma de creu llatina, i la part principal dividida en 3 naus: nau esquerra, central i dreta. La central és la més alta i ampla. Les naus esdelimiten per les columnes i parets.
La seva distribució és molt simètrica. Parets gruixudes amb espitlleres (finestres petites tapades amb alabastre) o ulls de bou (finestres petites i redones).
Columnes amples, algunes decorades als capitells (normalment les de l'absis) i d'altres no (les que més pes aguanten).
Les columnes s'uneixen amb arcs de mig punt.
Els sostres de lanau central en volta de canó i les naus centrals en forma de mitja volta de canó.
Els capitells decorats amb animals mitològics i escenes de la biblia.

Les esglésies tenien poques finestres, i les poques que tenien estaven orientades cap el recorregut del sol i eren tapades amb alabastres. L'interior quedava molt fosc, i a la gent li donava por .

Nau

La nau és la part d'una esglésiaque és compresa entre dos murs laterals, en el cas de una nau o dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
A les esglésies d'Occident, la nau era el lloc d'oració durant la missa. Estava separada del cor per unes escales o tarima on el sacerdot pujava per predicar.
Absis

L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una esblèsia o temple, normalmentde forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals. Acostuma a ser cobert amb una volta (sovint de quart d'esfera) i acostuma a trobar-se darrere de l' altar formant capelles.

Absidiola

Una absidiola és un absis secundari respecte d'un altre de major o principal d'un temple.Es pot dir que la capçalera d'una església amb tres absis, el central dels quals ésmés gran i conté l'altar principal, és un conjunt d'un absis i dues absidioles laterals.

Claustre

El Claustre és un espai arquitectònic que conté una catedral, abadia o altre edifici religiós. Consisteix generalment en quatre galeries tancades en quadrat amb columnes, capitells i voltes. Al centre hi ha un pati, hort o jardí.
El claustre es el nucli interior del menestir. Així,que té unafunció pràctica, s'aprofitava per a usos diversos, com el conreu de plantes, la meditació, la lectura i com a cementeri de membres de la comunitat i de famílies destacades.

Cor

El cor és la part d'una esglèsia o catedral reservada a la comunitat de religiosos que hi estan adscrits i des d'on participen en la missa i els oficis divins. En les catedrals, el cor es destinat al bisbe.
A...