Arte

FILOSOFIA
1) EL MITE
2) FILOSOFIA PRESOCRÀTICA
3) SÒCRATES
4) PLATÓ *
5) ARISTÒTIL
6) CRISTIANISME
7) DESCARTES *
8) HUME *
9) MILL *
10) NIETCHZE *

1) EL MITE
L’ home sempre s’ha preguntat el per què de les coses. Ha estat interessat per saber d’on venia, què era, cap a on anava… Si afirmem que darrere d’una pregunta hi ha un filòsof, per quèdiferenciem el mite de la filosofia?
El mite és un conjunt d’explicacions NO raonades que els homes van donar a les seves inquietuts. El mite és una narració fantàstica indiscutible que no evoluciona pràcticament res al llarg dels temps. Diem que és fantàstica perquè no hi ha un raonament que l’aguanti. És indiscutible perquè al no ser raonada no admet crítiques. Te l’has de creure. I també diem que noevoluciona pràcticament res perquè al ser una història no raonada, no pot matissar cap aspecte a mida que passen els anys. Per tant, veiem que la diferència entre el mite i la filosofia és el component de la raó. En el moment que l’home abandona l’aspecte fantàstic i va introduint elements racionals, parlem d’un concepte molt conegut que és el pas del mite al logos.
El pas del mite al logos, vaser lent perqué els homes estem arrelats al món on vivim i no podem ser una cosa avui i demà una altra molt diferent. Dins el mite hi han els següents personatges i corrents:
* HOMER: diu que el principi de tot, la causa de l’esdevenir, es deu a dues divinitats: Oceano i Tetis.
* HESÍODE: diu que la causa de l’esdevenir la trobem en tres elements divins: Caos, Éter i Eros. Aquestss’ajuntaren i de les fusions va sortir tot.
* ORFISME: moviment que va aparèixer al voltant del segle VI a.C. El punt principal de la seva mitologia era el deu Dionís i el seu sacerdot Orfeu. Els seguidors de l’orfisme, per compensar els origens de disbauixa que el deu Dionís els havia aportat, deurian de portar una vida ascètica i mística per tal d’aconseguir la purificació després de la mort. Una vidaascètica és una vida en busca de la perfecció; i mística és una vida basada en una creença sobrenatural. Els orfistes creien que l’ànima vivia en un altre món fora del cos i que es trobava dins els cos castigada per una culpa que havia comés anteriorment. Per poder purificar-se i tornar al món al que pertenyia, havia d’aconseguir domesticar el cos que portava portant una vida ascètica i mística.Hi havia alguns plaers terrenals dels que havia de prescindir per aconseguir més ràpidament la purificació. No menjaven ni carn, ni fabes, ni bebien vi. Si en el moment de morir el sacerdot considerava que aquella persona havia aconseguit la purificació de l’ànima, col·locava en el cadàver una placa d’or perqué els deus sapiguessin que ja s’havia purificat i no li calia reencarnar-se. En cascontrari, s’hauria de reencarnar tants cops com fes falta. Els orfistes a més de parlar de Dionís també parlen de l’origen del cosmos. Donat que estem dins un mite, no parlem de cosmologia sino de cosmogònia; tampoc parlem de teologia sino de teogònia. Ells van tenir dos cosmogenies:
* L’origen del cosmos és degut al caos i a la nit. La nit va produir un ou, l’ou del món. D’aquest ou va sortirun Eros amb ales. Eros es va unir al caos, a la nit i d’aquestes unions i altres van sortir totes les coses.
* L’origen va ser un drac que tenia el cap d’un brau i un lleó o a les espatlles tenia ales. Era el deu del temps, el que no creix mai. D’aquest drac va sortir una triple substància seminal: humit, eter, caosmit i l’ou del món. Amb les fusions van sortir totes les coses.

2)FILOSOFIA PRESOCRÀTICA
Amb el pas del temps, aquestes històries van deixar de satisfer la curiositat humana i van necessitar elaborar altres. En la elaboració la gran protagonista va ser la raó i les històries dels primers filòsofs busquen una causa basada en l’observació de la natura. Donat que creuen que la causa de la natura ha de ser un element d’ella propia, se’ls anomena de diferents...