Articulo del dia wikipedia

Estat de conservació[modifica | modifica el codi]



L'àguila daurada és quatre vegades més gran que la guineu grisa de les illes Santa Bàrbara i pot caçar-la fàcilment.
Als anys noranta es detectà un declivi en les poblacions de guineus de les illes Santa Bàrbara. A l'Illa Sant Miquel, el declivi començà el 1994, i la població d'adults caigué de 450 a 15 en els següents cinc anys. Esdetectaren minves similars a l'Illa Santa Creu, on la població baixà de 2.000 adults el 1994 a menys de 135 el 2000; a l'Illa Santa Rosa, les guineus podrien haver estat més de 1.500 el 1994 però ja només 14 l'any 2000.[11][12] La depredació per part de l'àguila daurada, descoberta quan es començà a fer un seguiment de les guineus per mitjà de collars de ràdio, es revelà com la causa de l'alta taxa demortalitat.[13]
La depredació per part de l'àguila daurada és la causa principal de la mort de guineus de les illes Santa Bàrbara. Aquest ocell era un visitant poc habitual de les illes Santa Bàrbara abans dels anys noranta, segons els registres del Servei de Parcs Nacionals dels Estats Units, i el primer niu d'àguila daurada fou descobert a l'Illa Santa Creu el 1999.[14] Els biòlegs suggereixenque l'àguila podria haver estat atreta a les illes després del declivi del pigarg americà. L'àguila daurada substituí el pigarg americà i començà a alimentar-se de porcs salvatges, a causa del fet que la població local de pigargs americans quedà delmada per l'exposició a DDT en els anys cinquanta – el pigarg americà hauria impedit que l'àguila daurada colonitzés l'illa, mentre que ell mateixs'alimentava de peixos.[13]


Urocyon littoralis a les illes Santa Bàrbara, Califòrnia, Estats Units
Els porcs salvatges de Santa Rosa foren exterminats pel Servei de Parcs Nacionals dels Estats Units a principis de la dècada del 1990, eliminant una de les fonts d'aliment de l'àguila daurada. Aleshores, l'àguila començà a caçar guineus grises de les illes Santa Bàrbara. Els porcs salvatges de l'IllaSanta Creu i els cérvols i uapitís de l'Illa Santa Rosa foren introduïts gairebé setanta anys abans del declivi de les poblacions de guineus, de manera que és bastant improbable que l'àguila daurada no tingués aquests animals com a preses alternatives.[15] El més probable és que això es degui a un procés conegut com a competició aparent. En aquest procés, un depredador, com l'àguila daurada,s'alimenta de com a mínim dues preses, com ara la guineu i els porcs salvatges. Una de les preses està adaptada a una gran pressió dels depredadors, i suporta la població dels depredadors (en aquest cas, els porcs), mentre que l'altra presa (la guineu) no està ben adaptada a la depredació i declina com a conseqüència de la pressió dels depredadors. També s'ha suggerit que la retirada completa del'àguila daurada de les illes podria ser l'única acció possible per salvar tres subespècies de guineu grisa de les illes Santa Bàrbara de l'extinció.[16]
Malalties o paràsits introduïts poden devastar les poblacions de guineus. Com que la guineu grisa de les illes Santa Bàrbara estan aïllades, no tenen immunitat als paràsits i malalties portats del continent, i són especialment vulnerables als queporta el gos domèstic. Una epidèmia de brom el 1998 matà aproximadament el 90% de la població de guineus de l'Illa Santa Catalina.[14] És difícil vacunar o tractar les guineus per paràsits i malalties si estan en estat salvatge.


Guineu grisa de les illes Santa Bàrbara
La minva de l'aliment disponible, així com una degradació general de l'hàbitat a causa d'espècies introduïdes de mamífers, comara gats, porcs, ovelles, cabres i bisons americans salvatges (aquests últims foren introduïts a l'Illa Santa Catalina a la dècada del 1920 per un equip de rodatge de Hollywood que estava rodant un western), també ha tingut un efecte negatiu en les poblacions de guineus.
Les guineus amenacen una població de botxí americà en gran perill de l'Illa Sant Climent. La població de guineus en aquesta...