Atletisme

1. L´ESPORT COM A OBJECTE D´ESTUDI:

1.1 L´escull conceptual en historia: esport, joc, activitat física, lleure, gimnástica, educació física.

1920 la pràctica esportiva es comença a desenvolupar amb força, es comencen a construir grans estadis, i la gent comença a practicar esport, i es comença a convertir en espectacle. Alguns científics pensen que es transforma en un fenomen social, peraixò apareixen les primeres disciplines científiques relacionades amb l´esport.

També neixen escoles que varien la historia que es feia fins al moment, el tipus de historia ha de ser més social.

Comença també a preocupar com la gent utilitza el seu temps de lleure i d´oci. La confluència de l´esport i la variació de la historia es realitza al 1920-1930 i comencen a aparèixer llibres de lahistoria de l´esport, actualment és encara una disciplina jove que encara té molt a desenvolupar i madurar.


ESPORT


La paraula esport ve de dos mots originaris llatins: deportare /exportare.
Hi ha dues teories de la evolució dels mots llatins:

|DEPORTARE |EXPORTARE |
|Al segle XII laparaula llatins es deriva al castellà, es troba|Al segle XII la paraula llatina es deriva cap a la llengua |
|la paraula “DEPORTAR” en un poema del Cantar del Mío Cid al |provençal, es troba en un poema de Gillem de Poitiers la |
|1140 amb un significat de diversió. |paraula “DEPORTAR” i el concepte era de diversió. |
|Seguidament el verbdeportar es sustantivitza i apareix el mot |Seguidament els francesos també varien el mot transformant-lo |
|“DEPORTE” i a Portugal neix el mot “DEPORTO”. |en “DESPORT”. Per proximitat el mot a Anglaterra pateix una |
| |afèresi (pèrdua de la 1ª síl.laba) i acaba sent “SPORT”. |

Seguidament veurem ladefinició d´esport com ha evolucionat en els diccionaris des del segle XIX fins a l´actualitat:

• P. LAROUSSE (1860)- Conjunt de diversions d´exercicis i simples plaers que absorbeixen una part important del temps dels homes rics i ociosos.

• DICCIONARIE DE L´ACADÉMIE (1878)- Conjunt de distraccions mundanes generalment practicades en balnearis o estacions termals angleses.Algunes son el golf, curses de cavalls, la caça i la pesca, el polo, l´esgrima, el criket, els banys, les apostes,...

• P.COUBERTAIN (1905)- Culte voluntari i habitual de l´esforç muscular intens, recolzat en el desig de progrés i que es pot fer arribar al llindar del risc.

• G. HÉBERT (1925)- Tot conjunt d´exercicis o activitat física que té com a objectiu la realització d´unamarca. La seva execució reposa essencialment sobre la idea de lluita contra un element definit: una distància un temps, un obstacle, una dificultat material, un perfil animal, un adversari, o una extensió contra si mateix.

• P.ARNAUD (1995)- Activitat de tipus físic (on el cos hi té un paper bàsic), reglamentada i codificada per una instància legitimada i establidora de lleis, que esdesenvolupa durant un temps i un espai definits en funció d´una competició per tal d´atorgar l´acompliment d´una marca o performance.



JOC


Qualsevol activitat ja sigui competitiva o no, que es realitza amb la finalitat essencialment o bàsicament recreatives.
Tanmateix aquest manera d´actuar, el joc, es desenvolupa en relació a la cultura, a les característiques socio-econòmiques ohistòriques que conformen l´escenari on es donen.

El joc es caracteritza per:
- Espontaneitat.
- Varia amb l´experiència.
- Es produeix d´una manera estimulant.
- Necessita un entorn lúdic.
- Pot tenir o no regles fixes, però son inestables poden variar.
- Pot tenir o no component física.

Molts jocs poden acabar convertits en un esport.



ACTIVITAT...