Autors valencians contemporanis
Páginas: 5 (1167 palabras)
Publicado: 4 de noviembre de 2011
TREBALL DE VALENCIÀ
AUTORS CONTEMPORANIS.
CONTINGUTS:
Mercè Rodoreda
Vicet Andrés Estellés
Rodolf Sirera
MERCÈ RODOREDA
C:\Users\Iris\Pictures\200px-Rodoreda.jpg
INTRODUCCIÓ
Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908- Girona, 13 d'abril de 1983) fou una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les LletresCatalanes de 1980. Es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a trenta llengües diferents. La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel·la.
BIOGRAFÍA
L’ avimatern li va injectar el verí pero les lletres, amb un aprenentatge autodidàctic i familiar al marge de l’escola ja que Rodoreda soles va anar 2 anys a l’escola. El mateix dia que feia vint any es casava amb un oncle seu, vingut de l’ Argentina tras la mort de l’ avi, amb el qual tingué nou mesos després, el seu únic fill.
El fracàs matrimonial ja era un fet bastant evident en els anys de larepública.
INFLUÈNCIES
Mercè Rodoreda reb l’influència de la nostra tradició novel·lística (especialment de Verdaguer, Ruyra, Carner i dels clàssics), se sentía atreta pels grans escriptors de la primera meitat del S. XX: Virginia Woolf, james Joyce, Marcel Proust, Franz Kafka, Katherine Mansfield i Ernest Hemingway.
OBRA LITERÀRIA
Narrativa.
1932: Sóc una dona honrrada?
1934: Delque hom no pot fugir, Un dia de la vida d’un home
1936: Crim
1938: Aloma
1958: Vint-i-dos contes
1962: La plaça del Diamant
1966: El carrer de les Camèlies
1967: Jordí vora el mar, La meva cristina i altres contes
1974: Mirall trencat
1978: Semblava de seda y altres contes
1979: Tots els contes
1980: Viatges i flors, Quanta, quanta guèrra…
1986: La mort i la primavera
1991: Isabel iMaría
Teatre
1959: Un dia
1976: El parc de les Magnòlies
1993: El torrent de les flors
1953: La Senyora Florentina i seu amor Homer
1979: El maniquí
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
C:\Users\Iris\Pictures\ESTELLES.png
INTRODUCCIÓ
Vida i obra formen una unitat indestriable. Moments vitals personals, com la mort de la filla, marcaran la seua escriptura, i episodias de la seua vida literàri tindràncoseqüències professionals: La concessió del Premi d’honor de Les Lletres Catalanes comportà una jubilació anticipada i arbitrària del peridòdic on treballava.
L’ESTIL
L’obra de Vicent Andrès Estellès fa difícil parlar d’un estil únic del poeta. Amb tot, la llegua llieterària d’ Etellès es forja a partir de tres components sovint indestriables: la tradició clàssica ( especialment, lavalenciana), la llengua normativa del S.XX i , l’element més impactant, la portació del valencià col·loquial de l’Horta de València. En aquest sentit, el poeta reivindica pero al llenguatge poètic na sèrie de mots antipoètics ( exabruptes, bulgarismes, falques, expressions i frases populars…)
TO I FORMA DE LA SEUA OBRA
Consta de formes, tons i estructures àpmlies. Hi trobarem des de lestirallongues d’alexandrins fins a les formes breus de l’ haiku, el sonet i el poema en prosa. Així mateix, entre els seus versos , s’amaguen distints moments temperamentals de poeta. Hi ha el to cívic, insubornable, del poeta que esdevé la consciència de la col·lectivitat. Hi ha també el to queixón de qui se sap víctima de les circumstàncies. També el to humorístic, el to obscè, sovint pornogràfic. Peròentre tots, sobreix el to evocador. Estellés vol, a través dels seus versos salvar de l’oblit tot el que ha viscut.
EL JO POÈTIC
El jo poètic és un jo impúdic amb el qual és molt fàcil d’identificar el poeta mateix, molt semblant al jo que utilitzava Ausiàs March. És un jo que, ací i allà, ens dóna pistes de la biografía de l’escriptor.
En altres ocasions el jo poètic vol ser anònim,...
AUTORS CONTEMPORANIS.
CONTINGUTS:
Mercè Rodoreda
Vicet Andrés Estellés
Rodolf Sirera
MERCÈ RODOREDA
C:\Users\Iris\Pictures\200px-Rodoreda.jpg
INTRODUCCIÓ
Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908- Girona, 13 d'abril de 1983) fou una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les LletresCatalanes de 1980. Es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a trenta llengües diferents. La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel·la.
BIOGRAFÍA
L’ avimatern li va injectar el verí pero les lletres, amb un aprenentatge autodidàctic i familiar al marge de l’escola ja que Rodoreda soles va anar 2 anys a l’escola. El mateix dia que feia vint any es casava amb un oncle seu, vingut de l’ Argentina tras la mort de l’ avi, amb el qual tingué nou mesos després, el seu únic fill.
El fracàs matrimonial ja era un fet bastant evident en els anys de larepública.
INFLUÈNCIES
Mercè Rodoreda reb l’influència de la nostra tradició novel·lística (especialment de Verdaguer, Ruyra, Carner i dels clàssics), se sentía atreta pels grans escriptors de la primera meitat del S. XX: Virginia Woolf, james Joyce, Marcel Proust, Franz Kafka, Katherine Mansfield i Ernest Hemingway.
OBRA LITERÀRIA
Narrativa.
1932: Sóc una dona honrrada?
1934: Delque hom no pot fugir, Un dia de la vida d’un home
1936: Crim
1938: Aloma
1958: Vint-i-dos contes
1962: La plaça del Diamant
1966: El carrer de les Camèlies
1967: Jordí vora el mar, La meva cristina i altres contes
1974: Mirall trencat
1978: Semblava de seda y altres contes
1979: Tots els contes
1980: Viatges i flors, Quanta, quanta guèrra…
1986: La mort i la primavera
1991: Isabel iMaría
Teatre
1959: Un dia
1976: El parc de les Magnòlies
1993: El torrent de les flors
1953: La Senyora Florentina i seu amor Homer
1979: El maniquí
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
C:\Users\Iris\Pictures\ESTELLES.png
INTRODUCCIÓ
Vida i obra formen una unitat indestriable. Moments vitals personals, com la mort de la filla, marcaran la seua escriptura, i episodias de la seua vida literàri tindràncoseqüències professionals: La concessió del Premi d’honor de Les Lletres Catalanes comportà una jubilació anticipada i arbitrària del peridòdic on treballava.
L’ESTIL
L’obra de Vicent Andrès Estellès fa difícil parlar d’un estil únic del poeta. Amb tot, la llegua llieterària d’ Etellès es forja a partir de tres components sovint indestriables: la tradició clàssica ( especialment, lavalenciana), la llengua normativa del S.XX i , l’element més impactant, la portació del valencià col·loquial de l’Horta de València. En aquest sentit, el poeta reivindica pero al llenguatge poètic na sèrie de mots antipoètics ( exabruptes, bulgarismes, falques, expressions i frases populars…)
TO I FORMA DE LA SEUA OBRA
Consta de formes, tons i estructures àpmlies. Hi trobarem des de lestirallongues d’alexandrins fins a les formes breus de l’ haiku, el sonet i el poema en prosa. Així mateix, entre els seus versos , s’amaguen distints moments temperamentals de poeta. Hi ha el to cívic, insubornable, del poeta que esdevé la consciència de la col·lectivitat. Hi ha també el to queixón de qui se sap víctima de les circumstàncies. També el to humorístic, el to obscè, sovint pornogràfic. Peròentre tots, sobreix el to evocador. Estellés vol, a través dels seus versos salvar de l’oblit tot el que ha viscut.
EL JO POÈTIC
El jo poètic és un jo impúdic amb el qual és molt fàcil d’identificar el poeta mateix, molt semblant al jo que utilitzava Ausiàs March. És un jo que, ací i allà, ens dóna pistes de la biografía de l’escriptor.
En altres ocasions el jo poètic vol ser anònim,...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.