Bandura

ALBERT BANDURA
BIOGRAFIA
Albert Bandura va néixer el 4 de desembre de 1925 a una petita localitat de Mundare a Alberta del Norte, Canadà.
Va estudiar Psicologia a la universitat de Columbia Britànica l’any 1949 on va completar la seva llicenciatura. Més tard, es va traslladar a la universitat de Lowa on va dur a terme el seu doctorat (1952). És aquí on Bandura es comença a influenciar pelconductisme i fa la seva teoria sobre l’Aprenentatge. Després de la seva graduació va obtenir una candidatura per ocupar el post doctorat al Wichita Guidance Center, Kansas i, més tard(1953), va començar a donar classes a la Universitat de Stanford. Al 1974 va ser president de l’American Psychologial Association i al 1980 el nombraren president de la Wetern Psychologial Association.

INTRODUCCIÓAlbert Bandura ha estat un dels autors més significatius de les teories de l’aprenentatge social de caire neoconductisa ja que va donar una nova direcció a les perspectives de la psicologia social. Va estudiar tot tipus de processos d’aprenentatge per observació, però ha considerat que les posicions més radicals del conductisme no expliquen del tot l’aprenentatge humà.
Conductisme: Dona unagran importància al reforç, però va més enllà del reforç directe que planteja Skiner per incorporar el reforç vicari.
Cognitivisme: En el procés d’aprenentatge dóna molta importància a la construcció del coneixement per part del subjecte.
Al conductisme no l’hi interessa res que no es pugui mesurar, observar i controlar. Watson és el precursor del conductisme clàssic que actua sobre estímuls i nodóna cap importància als aspectes relacionats amb la consciència. Skiner, va un pas més enllà i introdueix el reforç. Explica l’aprenentatge en funció de respostes d’una persona davant de determinats estímuls.
El conductisme es centra en la relació estímul resposta, l’entorn de cadascú causa el comportament. Bandura va anar més enllà considerant que el comportament també causa l’ambient(determinisme recíproc). Va afegir el fet de considerar a la personalitat com una interacció entre l’ambient, el comportament i els processos psicològics d’una persona(sistema cognitiu) que és la capacitat que tenim per poder representar mentalment el que percebem. A partir d’aquest moment, Bandura deix de de seguir un conductisme radical per seguir un model cognitiu.


CONDUCTA



FACTORSPERSONALS FACTORS MEDIAMBIENTALS
(Cognitius i biològics)


LA SEVA APORTACIÓ ALS APRENENTATGES:
Bandura comença anomenant-la Teoria de l’aprenentatge Social, però, més endavant (anys 80) va anar evolucionant cap a comportaments més cognitius i la va anomenar Teoria Cognitiva Social. Amb aquesta teoria, tracta de superar el modelconductista i presentar una alternativa per certs tipus d’aprenentatges.
Aquesta perspectiva teòrica planteja el desenvolupament de l’individu en quan a la adquisició de noves conductes gràcies a la influència constant del ambient, el coneixement i conducta del individu, el que en definitiva el permet aprendre a sobreviure en la complexa dinàmica de les relacions socials. Aquets processosd’influència recíproca es produeixen a través dels processos simbòlics, processos vicaris i els processos d’autoregulació.
A través de l’Aprenentatge Social, a demés de perfeccionar conductes, és possible l’aprenentatge d’emocions i actituds que s’observen més en les reaccions interpersonals.




APRENENTATGE PER OBSERVACIÓ
Bandura va realitzat el 1963 uns estudis anomenats estudis del “muñeco bobo”.Un muñeco bobo és un ninot gran en forma d’ou que és manté dret, i quan l’empenys, s’inclina i es balanceja d’un costat a l’altre. L’estudi es va realitzar a partir d’un vídeo on una jove estudiant colpejava amb molta agressivitat el ninot. Va ensenyar el vídeo a un grup de nens d’una llar d’infants i, seguidament, va deixar cada nen en una habitació sol amb un ninot bobo. Els infants van...