Bioquimica

A. INTRODUCCIÓ

TEMA 1. EL NIVELL MOLECULAR EN BIOLOGIA I EN MEDICINA

1.1 BIOQUÍMICA I BIOLOGIA MOLECULAR; EL PROCÉS HISTÒRIC DE MOLECULARITZACIÓ DE LA BIOLOGIA
Durant els segles XV i XVI sorgeix la medicina estructural, com l’anatomia i la morfologia, que estudien els òrgans, i la fisiologia, que estudia el funcionament d’aquests.
Ja al segle XVII es produeix el descobriment delmicroscopi, es comencen a estudiar els òrgans a partir dels teixits, i sorgeix la histologia i l’estudi de les cèl·lules.
Entre els segles XVIII i XIX les lleis físiques són aplicades als éssers vius.
Durant el segle XX es van anar definint les diferents rutes metabòliques i es van descobrir les molècules de DNA i RNA.
En el nostre segle, el XXI, s’ha descobert recentment el genoma humà, és a dir, laseqüència de nucleòtids que conformen el nostre material genètic, però encara no sabem totalment com funciona aquest genoma.

La bioquímica es defineix com la ciència que estudia la composició química dels éssers vius. Estudia la composició d’un teixit, format per components orgànics, les reaccions metabòliques de síntesi i degradació, i la funció que té cada molècula dins l’organisme, si esestructural, si és energètica, etc..., així com les interaccions produïdes entre aquestes molècules.

1.2 EL NIVELL MOLECULAR EN MEDICINA; BIOQUÍMICA CLÍNICA, PATOLOGIA MOLECULAR I TERAPÈUTICA MOLECULAR
Tots sabem que els gens són els components de l’organisme que codifiquen les proteïnes.
Si aquest gen presenta alguna anomalia, o durant la síntesi de la proteïna hi ha algun problema, la proteïnaque sorgirà serà la incorrecta i, gràcies a un enzim que catalitzarà diferents reaccions, donarà lloc a molècules amb una funció incorrecta.
Aquesta funció incorrecta és el que anomenem patologia molecular i, per a solventar-la, s’utilitzen les teràpies moleculars.

Les malalties que nosaltres coneixem poden ser, bàsicament, de dos tipus: moleculars o no moleculars, com els traumatismes.
A laseva vegada, les malalties moleculars es classifiquen en tres tipus:
▪ Malalties exògenes, produïdes per la invasió de l’organisme per cossos estranys, com toxines, virus, prions... o nutricionals, per al manca o l’excés d’algun aliment.
▪ Malalties endògenes, que són malalties congènites produïdes per mutacions al gens, donant lloc a malalties hereditàries.
▪ Malalties mixtes, quesón malalties tant exògenes com endògenes. Un exemple seria la diabetis T2.

TEMA 2. BIOELEMENTS I BIOMOLÈCULES

2.1 BIOELEMENTS; CONCEPTE, CLASSIFICACIÓ I TIPUS
Els bioelements són els elements químics que constitueixen la matèria orgànica, encara que també es troben en minerals i roques, i que és imprescindible per al correcte funcionament de l’organisme.
Dels noranta elements que hi ha al’escorça terrestre, només 27 són essencials per a la vida, i només 16 es troben a tots els éssers vius.
A excepció de l’oxigen, els altres bioelements no es troben significativament en l’escorça terrestre.
Sis dels bioelements més abundants a l’ésser humà es troben entre els nou més abundants de l’aigua del mar.
Són àtoms petits: només 5 tenen nombre atòmic superior a trenta, aquests són elsanomenats oligoelements. Els quatre més abundants tenen Z < 10.
Són elements capaços de formar, per regla general, fins a quatre enllaços covalents.
Els elements més lleugers seran els que formaran les unions més fortes.
Entre tots ells, el més important és el carboni.
[Ballesta pàg 1 quadre 3]
[Ballesta pàg 2 quadre 5]

Els bioelements es classifiquen en:
▪ Bioelements primaris: H, C,N, O i P.
Aquests cinc elements representen el 98% del total d’àtoms i el 97% del total del pes de la matèria viva.
▪ Bioelements secundaris: Na, Mg, S, Cl, K i Ca.
▪ Oligoelements: B, F, Si, V, Cr, Mn, Fe, Co, Ni, Cu, Zn, Se, Mo, Sn i I.

2.2 PROPIETATS D’IMPORTÀNCIA BIOLÒGICA DELS BIOELEMENTS
Com ja hem dit anteriorment, els bioelements són capaços de formar enllaços...