blabla

DEFINICIONS SEGLE XIX
DESASTRE COLONIAL
Nom donat a Espanya als successos de 1898 en els quals van confluir les derrotes enfront dels Estats Units en les guerra de Cuba i Filipines, així com la pèrdua de les últimes colònies que es mantenien de l'antic imperi ultramarí creat després del descobriment d'Amèrica per Colón.

DIRECTORI MILITAR
En general, un Directori Militar és l'organitzaciótemporal del govern d'una nació a manera militar per mitjà de la força de les armes. Se sol compondre o bé exclusivament de militars, o bé té cabuda algun càrrec civil, tots ells procedents de les altes esferes del poder. A Espanya, els militars van començar a prendre part en la vida política en 1841 amb l'inici de la Regència de Espartero, encara que no va ser un directori, sinó una regència. Elprimer reconegut va ser el que va crear Miguel Primer de Rivera entre 1923 i 1925. Estava format per 8 militars (cadascun representant cadascuna de les regions militars de l'època). Cosí de Rivera era l'únic que tractava assumptes directament amb el rei (Alfonso XIII). Aquest ens va néixer per donar solució als problemes de l'època:
-Conflictivitat social
-Pistolerisme (entre patrons i obrers)-Nacionalismes enfront de centralismes
-Evitar les responsabilitats polítiques derivades del desastre d'Annual en 1921 exposades en l'Expedient Picasso
-Anticlericalisme
-El lema de la institució va ser conegut com: "Autoritat, ordre i eficàcia

LERROUXISME
És un corrent polític promogut per Alejandro Lerroux García qui va militar des de la seva joventut en els partits republicans. Es vadedicar al periodisme, desenvolupant un estil agressiu i populista; va dirigir diverses periòdics.
Electe diputat per primera vegada en 1901 per la Unió Republicana, entre els fundadors de la qual s'havia explicat, va repetir en 1903 i 1905, fins que el cofundador Nicolás Salmerón abandonés el partit per incorporar-se a la coalició Solidaritat Catalana en 1906; Lerroux va decidir llavors separar-se,descontent amb el creixent nacionalisme català, pel que va formar en 1908 el Partit Republicà Radical.
Amb les seves campanyes, durament anticlericals i populistes, es va guanyar a l'ambient obrer.. Les campanyes del seu periòdic “La Publicitat” van produir disturbis de caràcter antimilitarista i anticatalanista.
La condemna contra un dels seus articles ho va portar per primera vegada a l'exilien 1907; tornaria a abandonar el país escapant de les represàlies governamentals després de la Setmana Tràgica de Barcelona en 1909. Durant la Gran Guerra va ser *aliadófilo, però el país va mantenir la seva neutralitat en aquest conflicte. Va formar part del comitè revolucionari (Pacte de Sant Sebastià, 1930) que va preparar el derrocament d'Alfonso XIII, i va participar en la proclamació de laSegona República Espanyola en 1931.
Al desembre de 1931 va abandonar el govern de Manuel Azaña, en el qual havia ocupat la cartera d'Estat, per estar en desacord. A partir de llavors es va aproximar a les posicions de la dreta i després del seu èxit en les eleccions de novembre de 1933 va pactar amb la CEDEIXI per formar govern. Entre 1933 i 1935 va ocupar tres vegades la presidència del govern,a més de carteres en Guerra (1934) i Estat (1935). La seva definitiva ensulsiada política vindria dau per la seva implicació en l'escàndol de l'estraperlo, que va motivar el seu allunyament de la coalició governant. No va obtenir èxit en les eleccions de 1936, i es va exiliar a Portugal a l'inici de la Guerra Civil Espanyola. Va tornar a Espanya en 1947, i va morir dos anys després.

LLEI DEBASES SOBRE MINES
La ràpida expansió de la mineria espanyola en l'últim terç del segle XIX va ser impulsada per la Llei de Bases per a la Nova Legislació de Mines de 1868. per aquesta Llei se simplificava el sistema de concessions que van adquirir un caràcter perpetu a canvi del pagament d'un cano a l'Estat.
Aquesta “desamortització” del subsòl va impulsar una intensa explotació de la riquesa...