Boccherini i salieri

LUIGI BOCCHERINI
Cronologia
1743 Va néixer el 19 de febrer a Lucca, Itàlia.
1757 Es va dirigir a Roma per completar els seus estudis musicals i conèixer a Gluck.
1764 Va estar al servei de la capella palatina de Lucca.
1766-1767 Va formar part del quartet de cordes toscà. Va tocar a París amb Manfredi.
1768 Va arribar a Espanya convidat per l'ambaixador de França i va ser contractat perl'infant Don Luis de Borbó, qui va posar al seu servei al quartet de la família Font.
1785 Va morir l'Infant. Va passar al servei dels comtes de Benavente-Osuna.
1798-1799 Va començar a interessar per la guitarra, després de la publicació de l'Art de tocar la guitarra de Ferrandiere.
1805 Va morir el 28 de maig a Madrid.

Biografia
Virtuós compositor del violoncel italià. Fill d'uncontrabaixista de la capella palatina de la seva ciutat natal. En la seva joventut va conèixer a Gluck i Sammartini, que van influir en el seu estil. Quan va arribar a Madrid no va ser ben rebut pels músics de la cort de Carles III, però sí pel germà del Rei, que arribaria a ser cardenal, encara que renunciaria després i es retiraria a Arenas de San Pedro fins a la seva mort, enduent-se al compositor. Vapassar moltes penúries econòmiques i va morir en la misèria. També va compondre encàrrecs que s'editaven a París i tocava el violoncel a la Reial Capella. Té un catàleg de gairebé cinc-centes obres, entre simfonies, concerts, quartets de corda, 184 quintets (dels quals 113 són amb dos violoncels), obres amb guitarra i la sarsuela La Clementina. Va tenir un paper històric destacat en la literatura pera guitarra, instrument per al qual va compondre obres de cambra originals i transcripcions d'obres anteriors pròpies.
Boccherini va iniciar els seus estudis amb l'abat Vanucci al seminari de la seva ciutat natal i els va continuar a Roma, dedicant-se al mateix temps al violoncel ia la composició. Havent tornat a Llums, estrènyer amistat amb el violinista Filippo Manfredi i va emprendre amb elluna afortunadíssima gira artística que va durar diversos anys. En 1768 va arribar a París, on va obtenir calorosa acollida i on publicar els seus primers trios i quartets.
En 1769, sempre amb Manfredi, es va traslladar a Madrid, convidat per l'ambaixador d'Espanya a París: allí va obtenir el qualificatiu de "compositor i virtuós de cambra" de l'infant don Luis, germà del rei, conservant fins a lamort de l'infant, ocorreguda en 1785. De 1787-1797 va escriure música només per Frederic Guillem de Prússia, que li havia conferit el títol de compositor de cambra amb una pensió anual.
Mort Frederic Guillem el 1797, Boccherini va perdre la pensió i la seva situació econòmica va empitjorar ràpidament. Durant un breu període, de 1799-1802, va gaudir de nou d'una certa prosperitat gràcies a lagenerosa protecció de Luciano Bonaparte, al qual havia dedicat algunes de les seves obres, però després que l'ambaixador francès va haver d'abandonar Madrid, va perdre aquest últim suport i va passar els últims anys de la seva vida en estat d'indigència. Les seves restes van ser sepultades a l'església de Sant Just de Madrid; transportats a Lucca el 1927, es conserven a l'església de Sant Francesc.La seva família
Boccherini va ser el tercer fill del músic Leopoldo Boccherini i la seva dona Maria Santa. Les activitats de Leopoldo com a cantant, i des de 1747 com a segon contrabaix a la Capella Palatina, li van permetre a la família un modest nivell de vida a la seva terra natal de Lucca. Gràcies a la preocupació i alè dels seus pares, els nens Boccherini desenvolupar considerableshabilitats artístiques a primerenca edat: el germà maig de Luigi, Giovanni Gastote va començar una carrera com a ballarí de ballet i des de 1773 va ser un poeta dramàtic al Burtheater a Viena, on treballar com a llibretista d'òperes còmiques. La germana major de Luigi, Maria Ester es va convertir en una famosa i reeixida ballarina solista del Brugtheater, on va treballar amb Gluck. Els registres esmenten...