Breu Història Del Món
Páginas: 2 (322 palabras)
Publicado: 17 de diciembre de 2012
Breu Història del mon
Erns. H Gombrich
L’edat moderna de debò:
A l’edat moderna, època del setge dels turcs, concretament al segle 16, hi havien uns pensaments que avui en dia no estariengaire ben vistos, fins i tot es considerarien descabellats.
Primer de tot, cal dir que la seva llengua de comunicació era el francès o be, el llatí.
Parlaves amb ells i de les seves moltesexplicacions enrevessades probablement no entendries ni la meitat del que t’estan comunicant.
El pensament d’aquells temps era totalment radical, ells argumentaven que calia pegar alsfills per donar-los-hi lliçons, pensaven també que les dones s’havien de casar amb homes per conveniència de la pròpia família, i no per amor (matrimoni de contracte), també deien que elspagesos nomes servien per treballar, res mes, i que tots els lladres i/o delinqüents havien de ser sacrificats o ridiculitzar públicament.
Un altre tema referent de l’època era el de labruixeria, es van cremar unes 40000 aproximadament i sempre públicament, davant de tota la família, petits i grans.
Al no haver-hi gaire entreteniment la gent sortia de casa moltes vegades camí deplaces majors o llocs semblants a veure com morien assassinats: delinqüents, bruixes, lladres, etc.
Al 1700 les coses canvien, les guerres de l’època fan canviar d’opinió a molta gent,mes que tot gracies als fets tràgics que es donen a terme.
Molts es van replantejar les seves accions i van introduir un cert nivell mes de tolerància als seus comportaments.
Van passar de:s’ha d’escarmentar a qui faci falta i com faci falta, a: s’ha de respectar a la gent, es pot discutir i argumentar però amb bons modals.
Així dons, l’home passa a un pla mes principal delque estava anteriorment i en respecte a delinqüents, hi havien segones oportunitat per ells gracies a que la gent de l’època va afegir les paraules, equivocació i perdo als seus diccionaris.
Erns. H Gombrich
L’edat moderna de debò:
A l’edat moderna, època del setge dels turcs, concretament al segle 16, hi havien uns pensaments que avui en dia no estariengaire ben vistos, fins i tot es considerarien descabellats.
Primer de tot, cal dir que la seva llengua de comunicació era el francès o be, el llatí.
Parlaves amb ells i de les seves moltesexplicacions enrevessades probablement no entendries ni la meitat del que t’estan comunicant.
El pensament d’aquells temps era totalment radical, ells argumentaven que calia pegar alsfills per donar-los-hi lliçons, pensaven també que les dones s’havien de casar amb homes per conveniència de la pròpia família, i no per amor (matrimoni de contracte), també deien que elspagesos nomes servien per treballar, res mes, i que tots els lladres i/o delinqüents havien de ser sacrificats o ridiculitzar públicament.
Un altre tema referent de l’època era el de labruixeria, es van cremar unes 40000 aproximadament i sempre públicament, davant de tota la família, petits i grans.
Al no haver-hi gaire entreteniment la gent sortia de casa moltes vegades camí deplaces majors o llocs semblants a veure com morien assassinats: delinqüents, bruixes, lladres, etc.
Al 1700 les coses canvien, les guerres de l’època fan canviar d’opinió a molta gent,mes que tot gracies als fets tràgics que es donen a terme.
Molts es van replantejar les seves accions i van introduir un cert nivell mes de tolerància als seus comportaments.
Van passar de:s’ha d’escarmentar a qui faci falta i com faci falta, a: s’ha de respectar a la gent, es pot discutir i argumentar però amb bons modals.
Així dons, l’home passa a un pla mes principal delque estava anteriorment i en respecte a delinqüents, hi havien segones oportunitat per ells gracies a que la gent de l’època va afegir les paraules, equivocació i perdo als seus diccionaris.
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.