Cafe de la Marina

El narrador autoanomenat “cronista”, conscient del seu propi paper dins la narració, refereix uns fets passats i admet no poder establir-ne l’hora exacta, però expressa que van succeir un«vint-i-tres de juliol, dimarts » (p. 59). Aquesta data apareix des del primer estadi de redacció del conte8 i es manté en els 6 testimonis mecanoscrits i manuscrits posteriors, per tant, podem inferir que estracta d’una data expressament triada per l’autor amb tota intencionalitat.
Revisant diversos calendaris perpetus9 s’observa que la data esmentada només va escunçar-se en dimarts l’any 1957 i l’any 1963dins dels marges establerts en la hipòtesi de treball. Tenint en compte que, segons declara Moncada, Gioseppe Tomasi di Lampedusa era un dels seus autors referencials preferits:
m’interessa sobretotla narrativa italiana. Crist s’ha aturat a Eboli, de Carlo Levi, traduït per Edmon Vallès, és un dels meus llibres de capçalera. Devoro també Pratolini, sobretot la Crònica dels pobres amants,Bassani, Vittorini, Gadda, Pavese, Natalia Ginzburg, Giuseppe Tomasi di Lampedusa (il gattopardo és un dels meus companys inseparables). Dels catalans, m’interessen Bearn, de Vilallonga, [...]10
i queLampedusa va morir el 23 de juliol del 195711 podem inferir que la data indicada en el conte és precisament aquesta en un clar homenatge a l’autor italià; d’altra banda, el 1957 és un any recurrent en lal’obra literària de Jesús Moncada, és l’any que serveix de partida per a la seva novel·la La galeria de les estàtues mitjançant el pretext de la guerra de l’Ifni (encara que posterior a El Cafè de laGranota); és l’any de l’inici de la construcció de la presa que va negar Mequinensa, el començament del final de la vila vella i l’inici dels fets que motiven la necessitat, per a l’autor, de laconservació de la memòria col·lectiva que desembocaria en l’assoliment, a través de la literatura, de la
8 Vegeu el treball del sotasignat citat en la nota al peu número 2.
9 Vegeu, en línia:...