capitalismo

Entre els anys 711 i 716, els musulmans s'apoderaren de la península Ibèrica, a excepció de les zones muntanyoses càntabres i pirenaiques. Aquesta conquesta, encara que tingué alguns moments puntualsde violència, fou una entrada pacífica i sense gaire resistències. Així per exemple, l'establiment dels àrabs a l'est peninsular començà propiciada pel pacte d'Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr ambTeodomir, una espècie de delegat del govern del regne visigot de Toledo, que canviava terra per privilegis. D'aquesta manera no hi hagué invasió com a tal, simplement els àrabs s'hi instal·laren i nohi va haver majors problemes.

Concretament, l'entrada a la península dels musulmans es produí en el desembarcament de Gibraltar en 27 d'abril de 711, sota el comandament del cabdill Tàriq ibnZiyad,[1] i el seu cap Mussa ibn Nussayr. I poc després, el 19 de juliol, els visigots foren derrotats, i el seu rei Roderic fou mort en la batalla de Guadalete.

L'Akhbar Majmua és una crònica anònimacurta que relata la conquesta d'Al-Àndalus pels àrabs, el descobriment del Múqtabis d'Ibn Hayyan, que relata els mateixos fets més àmpliament, li van fer perdre interès.
Emirat de CòrdovaArticle principal: Emirat de Còrdova

El 773, Abd-al-Rahman I proclamà l'emirat de Còrdova, independitzat políticament i administrativa, car es mantenia la unitat espiritual i moral amb la resta del'islam.[2] Tot i això, el vertader organitzador de l'emirat independent fou Abd-ar-Rahman II, qui delegà els poders en mans dels visirs. La islamització fou molt ràpida, el nombre de mossàrabs (cristiansen territori musulmà) es va reduir considerablement.

A l'arribada al tron d'Abd-ar-Rahman III en 912, la decadència política de l'emirat era un fet. Intentà imposar la seua autoritat i acabar ambles revoltes i conflictes, proclamant-se califa en 929 i originant el califat de Còrdova.[3]
Califat de Còrdova

Article principal: Califat de Còrdova

El 929, Abd-ar-Rahman III proclama el...