Ciència Política Apunts

CIÈNCIA POLÍTICA
APUNTS
2014 – 2015

1

TEMA 1: PODER I POLÍTICA
Per entendre els conceptes de poder i política: Exemple del cas “Guitart i el poder”.
1era pregunta: Tenim diverses relacions entre les persones però que tan poden ser
formals com informals (explícits o implícits). Per tant, ens podríem plantejar la pregunta
de si el poder és de relació o de persuasió. És possible que unmembre estigui situat en
una posició jeràrquicament baixa però que en canvi tingui molt de poder i capacitat
d’influència (com els sindicats, en aquest cas). És possible que es produeixi la situació
contaria, és a dir, que un membre situat en un càrrec alt de la jerarquia i no tingui cap
mena de poder més enllà de la formalitat.
Per tant, aquí pot aparèixer el concepte de la persuasió quedisposen els llocs més
informals, però que també tenen poder.
2na pregunta: Els dos tenen un cert poder encara que sembli que el poder sigui un
monopoli. L’Altaió té un poder de supervisió mentre que en Guitart té un poder
d’execució. Així, hi ha una pluralitat de poders i està distribuït (no equitativament però
sí distribuït).
3era pregunta: Hi ha diverses coses que canvien si fos el cas d’unaGeneralitat, ja que és
una entitat pública i canvien cada any que hi ha eleccions. Aquest cas tindria més
repercussió en els mitjans perquè és més greu (el fet d’utilitzar per ús propi mitjans
públics) i la ressonància del cas.
1. Qui té poder?
Si parlem de poder com allò que està atribuït a un estatus i a una sola persona, estaríem
equivocats. Per exemple, a la Unió Europea el president ésel senyor Van Rompoy
(formalment) però qui més influència té en les decisions és la senyora Angela Merkel
(informalment). Tots dos són casos de poder i, per tant, és plural i segueix una lògica
basada en les relacions, els interessos i els recursos. Ara bé, això no significa que no hi
ha d’haver aquests càrrecs formals, sinó que al revés. D’avant d’aquest dilema,
sorgeixen diverses cares delpoder definits per diferents autors al llarg de la història.
 1era cara del poder: AB; A té poder sobre B si fa que B faci coses que si no hi
hagués A, B no faria.
Aquest poder el defineix Dahl en la seva obra “who governs”. En aquest text
discuteix el concepte del monopoli del poder i va fundar la visió pluralista d’ell i
com està distribuït.
 2na cara del poder: A B; A té poder sobreB si aconsegueix que B no faci
coses que a A no li interessa. Aquesta teoria va ser desenvolupada per Bachrach
i Baratz i explica que tan important és aconseguir que es prenguin relacions com
que no deixar que es prenguin.
 3era cara del poder: AB; A té poder sobre B si aconsegueix que B prengui
decisions que creu que li convenen però que en realitat convenen a A ( això
s’aconsegueix através del poder de la manipulació).

2

L’autor que ho desenvolupa és Lukes. Ell defensa que moltes vegades els
individus creuen que prenen decisions de manera independent però no es dóna
compte de que li han sigut imposades a través de la persuasió.
“Al polític no li interessa el que passa sinó el que la gent creu que passa”
PERSUASIÓ
Es manipulen els fets
ARGUMENTS
S’interpreten elsfets
EVIDÈNCIES
Són indiscutibles
Ara bé, aquell qui només parla d’arguments sense evidències és fer demagògia.
2. Els recursos del poder
Hi ha diverses maneres de tenir poder i, per tant, es parla dels recursos
 La força: A té poder sobre B si A aconsegueix que B actuï per la força. Aquesta
teoria està defensada per Maquiavel que afirma que és millor un governant temut
que estimat.
 Lapersuasió: com per exemple la religió. Ex: Això cal fer-ho perquè Déu ho
vol. Tots els debats es relacionen a la moral.
 L’autoritat delegada: com per exemple els policies. Aquest poder té un
reconeixement autoritzat (en el cas de la policia, per la vestimenta i tot el que
representa).
 Influència social: un personatge pot tenir molt de poder a través d’articles,
programes de televisió,...