Coaching vs consultoría
Consultor lluisma@grasbalaguer.com setembre 2002
Lluís Mª Gras
Parlar de la Gestió de Coneixement està de moda: és un tema que ha desvetllat forçainterès en el món de l’empresa. Potser és que abans això del coneixement no es gestionava, però també hauríem de reconèixer que caldria formular millor la pregunta sobre què és el que cal gestionar.Sempre hi ha hagut coneixement a les empreses. N’hi ha a les persones; per tant, és de Perogrullo i una evidència que el coneixement s’utilitza en l’àmbit professional. El que ara es pretén, però, éscontrolar aquest coneixement, saber qui el té i qui el pot utilitzar. Totes les organitzacions empresarials són molt geloses del coneixement que els dóna avantatge competitiu per a desenvolupar-se ambèxit al mercat. És allò que anomenem know-how: s’instrumenta en documents, procediments, regles, normes, etc. La cultura d’una empresa forma part del seu know-how. Encara més, empreses que competeixenen un mateix mercat es diferencien, bàsicament, per la seva cultura. Dit això, sembla que existeix un coneixement tàcit o implícit a totes les organitzacions. Aleshores, per què aquesta moda? Què haestat, fins ara, allò incontrolable del coneixement? La resposta és molt senzilla: és allò que cadascun de nosaltres sabem de forma exclusiva, allò que portem interiorment i que cada nit ens enduem acasa. És un gran actiu de l’empresa que no roman en ella, i que difícilment es pot comptabilitzar als llibres. Un exemple en seria el d’aquell responsable d’un procés del que en posseeix un bon domini idel que n’és capaç d’obtenir una productivitat satisfactòria per a l’empresa. El dia que aquest empleat deixa el seu lloc per qualsevol causa, la seva substitució no sembla senzilla, i la persona queel reemplaci trigarà un temps fins a obtenir el mateix nivell de productivitat. D’altres vegades, s’aprofita que hi ha una vacant per a reorganitzar tot el procés per a millorar-lo o adaptar-lo a...
Regístrate para leer el documento completo.