Combustible per a falles por capitulos
Páginas: 6 (1412 palabras)
Publicado: 23 de abril de 2015
I.
Principi.
Elogi definitiu de les falles:
la falla es una foguera de trastos per animació, ja no es
important el foc ahora es el material i a més salven un ninot de cartó. Ens agrada cremar
diners. Les dates coinciden amb calendaris agraris i collites, ahora és més pel festival.
II. Per comprendre.
Quan el joc és foc: segú Eugeni d’Ors nostre esfoç no serveix perque el cremem, per a
nosotros la flama es bonita. Antiguament una foguera era per a un deu, pero en les falles no.
Nos dona orgull i alegria cremar falles, pero no melancolia, al dia 20 tot és normal.
Defensa d’una desimboltura:
Els extrangers s’impressionen amb algunes falles per les
seues escultures plantades, qué no tenen moral. Nostres origens artistics de la literatura està qué no tenen grans damaturgs ni novel∙les. La lírica i la sàtira son els qué mes s’han
mantingut. Representada pel poble, malignitat gratuïta. Fuster no crec qué la sàtira moralitze,
(sàtira fallera) és riure per riure, es burla el poble i es burla de la seua burla cremantla.
Teoria i pràctica de la improvisació:
falles son troços colocats, las em creat en un segle, festival més viu del calendari, foc gratuit i decoratiu. Fem tot improvisant, molt ràpid, sense fer
estudis, no temps pensat i fet. Una festa improvisada be, però un edifici no. No tenim
paciencia, abandonem, valencia moltes coses a mitad.
Cara i creu de la burla fallera:
Es deu ajuntar tots els ninots a un llibre i ver perque es riuen
de nosaltres els conveïns. Provoca risa moltes falles i ninots. Sàtira negativa: no vol canvis. Sàtora progressista (positiva): interessos creat, mediocritat inhibidora. Temas negativa: burla
als llauradors, novetats i burla sexual. Temes positius: burla de la coentor (cursileria),
denúncia social. Per moral de la falla es sàtira positiva.
Pros i contres de les Falles:
els valencians no descobrixen la diverció de discutir les falles, sobre l’habilitat de l’autor. Però representen l’art de les falles, genialitat local. ValènciaFaller.
Queixa cultural, no beques no res tot per a falles. Art bo art faller. Ja no son com les originals.
Cremarla es significat de donar un poc a la terra del qué nos ha donat. No es deuen cortar
les falles però si una mesura. Bones disposició a cremar, sarcasme hàbil, improvisació. Per altres és el contrari seriositat, preparació afanyosa. Però cal destacar qué això tan sols dura
un temps.
III. Ingredients de la festa.
Mort i resurrecció del ninot:
les falles resuciten als 12 mesos, per nosaltres es desprén aire
viu. No se enyora la falla material, s’enyora la voluntat i els grans moments. Resuciten els
ninots, el ninot pot representar una persona, el ninot al morir pasa al record maliciós de la gent. La gent es riu dels ninots, son condemnats a resucitar i volver a ser cremats.
Humor i sàtira en els papers fallers:
les falles estàn escrites al llibret, abanç es explica en
cartells el significat de la falla sense tindre en compte el públic i la comprensió. La literatura
es important. El papers fallers tenen rialla plàcida o cruel. Després es va crear el llibret amb literatura fallera.La sàtira busca moralitzar i despertar una prevenció per als escriptors de qué
no es burlen d’ells. Jaume Roig. Hi ha malícia a les sàtires, en l’humor domina la consciència
de l’absurd.
Parlem dels bunyols
: Tenen tanta importancia com les falles, ja que tenen molt de temps i
són un menjar barat que tot els valencians mengen el 19 de març a pesar del seu significat de imperfecció, peró s’ha de menjar amb anís no amb xocolat com la classe mitjana.
Sociologia del foc d’artifici:
diferencia entre foc natural catàstrofe y foc artificial espectacle,
estos són molt artificials traca… Falles no és ningú dels dos es riquesa, es crema interessat i
no artificial perqué no hi ha espectacle vol ver el que hi ha dins “foc de ritual”. Nos agrada el ...
Principi.
Elogi definitiu de les falles:
la falla es una foguera de trastos per animació, ja no es
important el foc ahora es el material i a més salven un ninot de cartó. Ens agrada cremar
diners. Les dates coinciden amb calendaris agraris i collites, ahora és més pel festival.
II. Per comprendre.
Quan el joc és foc: segú Eugeni d’Ors nostre esfoç no serveix perque el cremem, per a
nosotros la flama es bonita. Antiguament una foguera era per a un deu, pero en les falles no.
Nos dona orgull i alegria cremar falles, pero no melancolia, al dia 20 tot és normal.
Defensa d’una desimboltura:
Els extrangers s’impressionen amb algunes falles per les
seues escultures plantades, qué no tenen moral. Nostres origens artistics de la literatura està qué no tenen grans damaturgs ni novel∙les. La lírica i la sàtira son els qué mes s’han
mantingut. Representada pel poble, malignitat gratuïta. Fuster no crec qué la sàtira moralitze,
(sàtira fallera) és riure per riure, es burla el poble i es burla de la seua burla cremantla.
Teoria i pràctica de la improvisació:
falles son troços colocats, las em creat en un segle, festival més viu del calendari, foc gratuit i decoratiu. Fem tot improvisant, molt ràpid, sense fer
estudis, no temps pensat i fet. Una festa improvisada be, però un edifici no. No tenim
paciencia, abandonem, valencia moltes coses a mitad.
Cara i creu de la burla fallera:
Es deu ajuntar tots els ninots a un llibre i ver perque es riuen
de nosaltres els conveïns. Provoca risa moltes falles i ninots. Sàtira negativa: no vol canvis. Sàtora progressista (positiva): interessos creat, mediocritat inhibidora. Temas negativa: burla
als llauradors, novetats i burla sexual. Temes positius: burla de la coentor (cursileria),
denúncia social. Per moral de la falla es sàtira positiva.
Pros i contres de les Falles:
els valencians no descobrixen la diverció de discutir les falles, sobre l’habilitat de l’autor. Però representen l’art de les falles, genialitat local. ValènciaFaller.
Queixa cultural, no beques no res tot per a falles. Art bo art faller. Ja no son com les originals.
Cremarla es significat de donar un poc a la terra del qué nos ha donat. No es deuen cortar
les falles però si una mesura. Bones disposició a cremar, sarcasme hàbil, improvisació. Per altres és el contrari seriositat, preparació afanyosa. Però cal destacar qué això tan sols dura
un temps.
III. Ingredients de la festa.
Mort i resurrecció del ninot:
les falles resuciten als 12 mesos, per nosaltres es desprén aire
viu. No se enyora la falla material, s’enyora la voluntat i els grans moments. Resuciten els
ninots, el ninot pot representar una persona, el ninot al morir pasa al record maliciós de la gent. La gent es riu dels ninots, son condemnats a resucitar i volver a ser cremats.
Humor i sàtira en els papers fallers:
les falles estàn escrites al llibret, abanç es explica en
cartells el significat de la falla sense tindre en compte el públic i la comprensió. La literatura
es important. El papers fallers tenen rialla plàcida o cruel. Després es va crear el llibret amb literatura fallera.La sàtira busca moralitzar i despertar una prevenció per als escriptors de qué
no es burlen d’ells. Jaume Roig. Hi ha malícia a les sàtires, en l’humor domina la consciència
de l’absurd.
Parlem dels bunyols
: Tenen tanta importancia com les falles, ja que tenen molt de temps i
són un menjar barat que tot els valencians mengen el 19 de març a pesar del seu significat de imperfecció, peró s’ha de menjar amb anís no amb xocolat com la classe mitjana.
Sociologia del foc d’artifici:
diferencia entre foc natural catàstrofe y foc artificial espectacle,
estos són molt artificials traca… Falles no és ningú dels dos es riquesa, es crema interessat i
no artificial perqué no hi ha espectacle vol ver el que hi ha dins “foc de ritual”. Nos agrada el ...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.