Comentari de Mar i cel Acte segon escena 13

MAR I CEL
L’autor d’aquesta obra es Angel Guimerà que va néixer l’any 1845-1924 a Santa Cruz de Tenerife. Aquest fragment pertany a l’acte segon de l’escena XIII de l’obra de Mar i cel i presentael diàleg entre Blanca i Saïd. L’obra va ser escrita el segle XIX, l’any 1888 en l’època de la Renaixença.
En aquesta escena apareixen Blanca i Saïd, Blanca es filla de Carles i està captiva alvaixell dels corsaris. La seva mare morí quan tenia 4 anys. Va tenir una educació repressora marcada per la religiositat fanàtica del seu pare. El seu pare la portava a Barcelona per ingressar com a monjaal convent del Carme. Ella ha perdut l’alegria i el goig de viure.
Saïd és el capità del vaixell d’uns corsaris algerians que exerceix la seva autoritat sense acceptar rèpliques i ataca vaixellscristians per obtenir un bon botí. És un morisc expulsat d’Espanya que va partir la mort criminal dels seus pares( la mare era cristiana i el seu pare era morisc).
Carles és vidu i ric, sembla queestà al servei del rei i el segueix una milícia que l’obeeix i té una germana que és l’abadessa del convent del Carme de Barcelona. També odia els moriscos i els vol exterminar, és una persona intoleranti autoritària( Inaccessible emocionalment), s’oposa a la relació entre Blanca i Saïd.
El sentit dels següents versos:
·-Els vils a l’aigua la llençaren: parla dels cristians que van llançar al’aigua la mare de Saïd.
-I un mariner li esclafà el rostre/d’un cop de rem: al veure que la mare de Saïd estava moribunda li van esclafà el rostre d’un cop de rem.

Els versos d’aquesta escena sondecasíl·labs blancs d’art major (no tenen rima). Es troben moltes figures retòriques com repetició (Pietat!/Perdó!), hipèrbaton( I els vils a l’aigua la llençaren), personificació (Sang avorrida/vibra),metàfora (El mar s’obrí), hipèrbole (Sedenta de ta sang /M’han esqueixat fins l’ànima).

Els recursos expressius que apareixen són: onomatopeies( Oh/Ah), exclamacions( Pietat!/ Perdó!).

No hi ha...